Lluís Prats Martínez guanya per tercera vegada el Premi Folch i Torres
BARCELONA, 12 des. (EUROPA PRESS) -
L'escriptor Jordi Puntí ha guanyat aquest dimarts el 64 Premi Sant Jordi de novella, dotat amb 60.000 euros, amb l'obra 'Confeti' que converteix el músic Xavier Cugat en personatge literari, i que s'ha lliurat en la Nit de Santa Llúcia-Festa mnium dels Lletres Catalans.
A l'acte dels premis d'mnium Cultural en el Teatre Nacional de Catalunya (TNC) han assistit el president de la Generalitat, Pere Aragons; la presidenta del Parlament, Anna Erra; la consellera de Cultura, Natlia Garriga, i el tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona Xavier Marcé, entre d'altres.
El jurat del Premi Sant Jordi, format per Sebasti Alzamora, Maria Dasca, Manuel Forcano, Marcel Mauri, Merc Sarrias, Simona Skrabec i Carme Vidal Huguet, ha destacat que 'Confeti' és una obra "exhuberant, detallista i molt ben documentada i fabulada", que recrea una poca i un ambient associat al món de l'espectacle.
Puntí ha treballat nou anys en la novella sobre Cugat --que es publicar el febrer de 2024-- i suposa el seu retorn al gnere després de 'Maletes perdudes', publicada el 2010, i s'allunya de la biografia per ser un homenatge a la ficció.
L'escriptor ha agrat sumar-se a la llista de guanyadors del Premi Sant Jordi, i ha dit que quan es va fixar fa nou anys en la figura de Cugat es va adonar que era "un home que volia ser feli i famós i si feia falta canviava la realitat".
CONFETI I "LLARGA VIDA A LA LITERATURA"
Aix, ha explicat, el convertia als seus ulls en "un fabulador de si mateix", la qual cosa li permet reflexionar sobre el poder de la ficció en la vida de cadascú i elaborar un joc de miralls amb l'altre protagonista de la histria, un periodista d'espectacles.
Puntí ha agrat el premi llanant confeti que guardava a les butxaques al crit de "llarga vida a la literatura", una proclama a la qual --ha dit-- Xavier Cugat també se sumaria.
PREMIS
La poeta Mireia Calafell ha guanyat el 65 Premi Carles Riba de poesia, dotat amb 5.000 euros, amb el poemari 'Si una emergncia', que fluctua sobre la noció d'emergncia, tant el sentit d'actuació immediata com l'acció d'emergir, amb poemes breus.
Lluís Prats Martínez (Terrassa, 1966) ha guanyat el 61 Premi Josep M.Folch i Torres --és el seu tercer premi Folch i Torres després d'aconseguir-lo el 2014 i 2019-- per a nens, dotat amb 4.000 euros, amb 'Wen i Long', una histria situada en la Xina millenria en qu un drac acompanya una nena rfena a la recerca d'una família que la cuidi.
Prats Martínez ha lloat el paper dels pares que llegeixen als seus fills: "Llegim-los cada dia, els farem intrpids i felios", ha dit.
L'escriptora i actriu mallorquina Carme Serna (Palma, 1981) ha guanyat el 26 Premi Merc Rodoreda de contes i narracions, dotat amb 6.000 euros, amb 'Perdona'm per desitjar-ho tant', una quinzena de contes protagonitzats per dones en moments vitals importants, i l'autora ha dit que té el "mateix desig" per escriure que el que tenen els seus protagonistes dels contes.
Raquel Casas Agustí (Vilanova i la Geltrú, 1974) ha guanyat el 50 Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil, dotat amb 6.000 euros, amb 'Ferida', una obra que aborda el costat menys lluminós de l'adolescncia.
Casas, que és professora, ha afirmat que els joves són el públic més exigent per també el més agrat, i ha subratllat que aquest gnere "és més que literatura".
En la gala literria, presentada per Anna Barrachina i Meritxell Huertas, també s'ha lliurat el 37 Premi Internacional Joan B.Cendrós a la futbolista Aitana Bonmatí per utilitzar el catal en el seu discurs d'agrament de la Pilota d'Or, que en un vídeo ha agrat "molt orgullosa" el guardó, i el Premi de Comunicació Muriel Casals a Edicions Cavall Fort en reconeixement a la seva histria de més de sis dcades.
ANTICH: LLEGIR "FA LLIURE"
El president d'mnium, Xavier Antich, ha assegurat que es continua llegint en un món en qu predomina la cultura audiovisual perqu "fa lliure", i ha demanat una aposta radical per la lectura des de les escoles i instituts.
Antich també ha destacat que la lectura és un "suplement de vida" i un acte de resistncia contra les urgncies que constrenyen, i ha defensat que mnium vol contribuir al prestigi de les lletres catalanes.
