Reivindicar l'espai públic amb una "installació coreogrfica"
BARCELONA, 22 març (EUROPA PRESS) -
El ballarí i coregraf Jordí Galí portar a la Sala Oval del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) una coreografia a cavall entre "gest i cos" i més enll de l'objecte, que reivindicar l'espai públic, ha explicat aquest divendres en roda de premsa.
La "installació coreogrfica" 'Orbes' és l'últim projecte de l'artista catal que podr veure's aquest dissabte i diumenge en aquest museu, veí del Mercat de les Flors.
L'obra vol "explorar les dimensions entre gest i cos" mitjanant la projecció de 120 estructures corporals a crrec de cinc actors que són alhora constructors i materials, com ha explicat Galí.
El fundador de la companyia de dansa Arrangement Provisiore va deixar els escenaris el 2010, i va comenar a desenvolupar la seva obra a l'espai públic, en comprovar la "gran riquesa" que podia aportar-li en aspectes com el temps, el so o l'atenció del públic.
La particularitat d'aquest projecte respecte a les anteriors és que "desapareix" l'objecte com a nexe entre els cossos i es genera un contacte directe entre ells, com ha remarcat Galí.
Aquesta omissió ha propiciat que 'Orbes' s'hagi desenvolupat mitjanant plantejaments matemtics aplicats al cos, amb la intenció de "construir estructures que generin un equilibri coral format per la suma de desequilibris individuals".
L'ATZAR COM A PROTOCOL
Galí ha explicat que l'atzar ha estat el que ha marcat el protocol per seqüenciar les estructures corporals, mitjanant la divisió del cos en 30 punts i l'ús d'uns daus per determinar quines parts del cos havienn de fer-se servir per formar una figura.
Les estructures es desenvolupen en un espai de nou cercles que assenyalen els punts cardinals i que es troben delimitats per 120 galledes de fusta que es van retirant d'una en una en acabar cada figura perqu l'espectador tingui una noció del temps.
REDESCOBRIR L'ESPAI PÚBLIC
El ballarí ha ressaltat l'oportunitat de redescobrir els espais públics que ens envolten mitjanant una obra d'aquest format, que permet a l'espectador "observar amb calma el seu entorn" i interactuar-hi durant les dues hores i mitja que dura la representació.
Galí ha assenyalat que es tracta d'un espectacle amb la voluntat de "trencar amb la pea tancada de ritme específic", que permet que l'espectador pugui construir la seva prpia temporalitat i possibilita que abandoni i recuperi la funció quan ho desitgi, així com suscita múltiples interpretacions.
