"Faig el que puc per evitar envellir vocalment"
BARCELONA, 7 març (EUROPA PRESS) -
El tenor alemany Jonas Kaufmann ha assegurat aquest dimecres: "Un dels secrets del meu èxit va ser evitar que m'encasellessin en una categoria", davant l'embranzida del sector al fet que es decantés per ser wagnerià, de repertori italià o de qualsevol altre estil.
En roda de premsa en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona --on interpretarà 'Andrea Chénier'--, Kaufmann ha confessat que aquest encasellament li va semblar que podria arribar a ser avorrit a la llarga, i això xoca amb la seva opinió sobre la música: "És una cosa viva i cal crear-la a cada moment".
Ha negat tenir cap recepta per a l'èxit, encara que és conscient que primer cal aconseguir arribar al cim i després mantenir-s'hi, cosa que ha aconseguit treballant: "Quan creus que ho has donat tot estàs arribant al principi del final. Faig el que puc per evitar envellir vocalment".
Ha dit que la situació física i mental del tenor és important, i encara que li encanta la seva professió és conscient que hi ha límits: "Intento menjar sa, dormir, beure poc alcohol i fer exercici, com ioga. Com pots demanar-li a la teva veu estar bé si tu no estàs en forma?".
"Espero no ser el proper Plácido Domingo, però que em quedin 15 anys de bona carrera", ha bromejat Kaufmann, que en ser preguntat per Domingo ha recordat que després de la seva carrera com a tenor va provar amb algun paper de baríton i ha acabat fent una segona carrera com a tal.
Ha dit no sentir molt la pressió malgrat sentir que existeix: "Potser alguns pensin que tenir Kaufmann al programa és garantia d'èxit. No soc l'únic, sinó que calen molts més ingredients perquè una òpera sigui un èxit".
Ha confessat tenir una visió "bastant egoista" de la seva professió, ja que cantaria igualment per escoltar-se a si mateix, així que si li agrada als altres és un extra i això fa que no temi el fracàs.
DEBUT OPERÍSTIC A ESPANYA
El tenor ha aplaudit que malgrat haver actuat en format líric bastants vegades a Barcelona, debutarà a Espanya amb aquesta òpera --després d'una substitució a València amb 'Fidelio'-- extingint "la vergonya i inacceptable situació" de no haver actuat abans, ha dit.
Sobre la seva llarga absència als teatres lírics espanyols, ha justificat que existeix la sensació de que en la carrera d'un tenor al principi hi ha cinc o sis places internacionals per les quals és "imprescindible" passar, i ha citat el Metropolitan Opera House de Nova York (els Estats Units), el Covent Garden de Londres i les òperes de París, Viena i Milà, i com és alemany també a la de Berlín.
Ha dit que entre aquestes sales no hi havia cap espanyola, però ha reiterat el seu gust per la ciutat: "He esmorzat a la terrassa de la meva habitació i parlant amb la meva germana m'ha dit que a Alemanya nevava".
VERISME I PERILL D'EXAGERAR
Sobre 'Andrea Chénier', ha detallat que el seu paper compta amb quatre àries, tres duetos i petites cançons, un paper que "no és super fàcil" perquè embolica moltes emocions i cal arribar fins al que vol expressar el compositor, però també hi ha un perill d'exagerar, tot això fruit del verisme.
"Aquesta òpera té passatges molt alts i sempre sembla que hi has arribat. Has de calcular molt bé el que pots donar per reservar-te suficient energia i poder arribar al final", ha comentat el tenor, que defensa que el verisme sense cor no funciona, i amb ell cal estar al 110%.
