BARCELONA, 25 oct. (EUROPA PRESS) -
Els grups de l'oposició a l'Ajuntament de Barcelona no han garantit encara aquest divendres el seu suport a una candidatura de Barcelona i el Pirineu per als Jocs d'Hivern del 2026, després que l'alcalde, Xavier Trias (CiU) ha anunciat aquest mateix divendres la renúncia a aspirar als del 2022 assegurant que compta amb el suport de la resta de formacions excepte ICV-EUiA per al 2026.
El líder del PSC, Jordi Martí, ha dit que no tancarà la porta que Barcelona pugui presentar-se a qualsevol esdeveniment, però que la decisió s'haurà de prendre el 2017: "Donar el suport a quatre anys vista em sembla una mica agosarat".
Malgrat no donar una resposta definitiva, sí ha assegurat que la capital catalana no té "cap possibilitat" per llavors, ja que, seguint la dinàmica històrica del Comitè Olímpic Internacional, aquest any no tocarà en una ciutat europea i Trias haurà de convèncer-los que hi ha alguna oportunitat.
Ha afegit que l'alcalde ha renunciat d'una manera "patètica i covard" a l'oportunitat de tirar endavant l'únic projecte que ratificava l'oposició, el Govern i el Govern central, i que Trias ja tenia presa la decisió per endavant.
El líder d'UpB, Jordi Portabella (ERC), ha assenyalat que per al 2026 falta molt temps, però s'ha mostrat predisposat a secundar la candidatura si val la pena: "Si es presenta un projecte especialment innovador i sostenible, no defugirem les nostres responsabilitats".
Ha responsabilitzat de la renúncia al Govern espanyol per no garantir les inversions necessàries; li ha recriminat que no fes el mateix amb la candidatura de Madrid quan té un deute set vegades més alt a la de Barcelona, i ha valorat que Trias va errar la prioritat: "A ell --Trias-- li preocupava guanyar la consulta, i a nosaltres ens preocupava anar amb els elements necessaris per poder defensar".
CONTRA LA CANDIDATURA 2022
El líder del PP, Alberto Fernández, ha valorat que la candidatura per al 2026 s'ha de tancar el 2017, i ha celebrat la marxa enrere en la candidatura del 2022 perquè considera que la prioritat del Govern municipal durant els pròxims mesos ha de ser superar "l'hivern de la crisi".
Ha dit que, al marge que la nova aposta sigui per al 2026 o el 2030, cal enfortir l'organització d'esdeveniments internacionals d'hivern d'alta competició a Catalunya i els projectes esportius per garantir que Espanya podrà competir.
Ha assegurat que aquest dijous estava segur que Trias ja havia pres aquesta decisió, i ha negat que el motiu de la renúncia hagi estat la falta de suport: "Tenia més consens que Maragall al començament dels Jocs del 1992".
Per part del líder d'ICV-EUiA, Ricard Gomà, ha erigit al seu grup com "guanyador" en la batalla política i ciutadana d'oposició als Jocs, i ha valorat l'aposta pel 2026 com una sortida en fals de l'executiu de CiU.
En comptes de l'aposta olímpica ha reclamat a Trias un consens "radicalment alternatiu" que porti a invertir en les necessitats dels barris els 120 milions de la candidatura que corresponien al consistori i els 500 del Govern a revertir les seves retallades.
