BARCELONA, 6 oct. (EUROPA PRESS) -
El director artístic del Teatre Reial i exdirector artístic del Gran Teatre del Liceu, Joan Matabosch, ha lamentat aquest dissabte la mort de la soprano barcelonina Montserrat Caballé, a qui considera una de les grans artistes del segle XX: "Era la cantant internacional més sol·licitada que tots es mataven per tenir, però mai va oblidar el Liceu".
En declaracions a Europa Press, ha assenyalat que la soprano ha tingut diversos aspectes crucials, començant per la seva veu, "un timbre únic i increïble absolutament insòlit" que produïa una qualitat de so com poques vegades s'ha escoltat.
"Tenia una tècnica vocal de solidesa espectacular", i també ha destacat la sensibilitat increïble de la soprano pels diferents repertoris, en una mirada amplísima gràcies en part a una carrera molt llarga, de 40 anys sobre els escenaris.
VA RECUPERAR REPERTORI
"Cal destacar la importància enorme que ha tingut en la recuperació de determinat tipus de repertori", ha agregat Matabosch, que ha enaltit la seva versatilitat.
Ha aplaudit que va recuperar especialment el repertori belcantista romàntic, amb òperes que feia 100 i fins i tot 150 anys que no es representaven i que ella va aconseguir reintroducir: "Va ser una figura crucial en la consolidació de títols que avui són normals i que eren una raresa".
FIDELITAT AL LICEU
Matabosch ha aplaudit també la figura de Caballé, crucial en la "fidelitat" al Liceu, sent puntal de les temporades d'òpera del teatre líric barceloní, però també de l'òpera a Espanya.
La seva "fidelitat antològica" al Liceu la va portar a fer unes 200 funcions al teatre barceloní, amb repertoris diversos, i Matabosch considera que va ser l'única estrella internacional que als moments de grans dificultats va ser fidel a la casa, sent-hi present cada temporada defensant el teatre.
"Si no fos per la Caballé, als anys setanta és possible que el Liceu hagués hagut de tancar", ha agregat.
Fan de la soprano des dels cinc anys d'edat, Matabosch va coincidir amb ella al final de la seva etapa, i ha destacat que pertanyia a una generació amb un concepte molt diferent de l'òpera, més individualista, però assumint això "era una persona encantadora amb un riure contagiós".
"Vaig tenir una relació estupenda i una admiració infinita. La màxima admiració de la meva vida", ha conclòs.
