Actualitzat 22/05/2015 14:23

Joan Margarit, XV Premi Jaume Fuster dels escriptors en llengua catalana

Joan Margarit
Foto: EUROPA PRESS

BARCELONA, 22 Maig (EUROPA PRESS) -

El poeta i arquitecte Joan Margarit ha guanyat aquest divendres el XV Premi Jaume Fuster de la Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) --d'acord amb les votacions dels companys d'ofici--, en reconeixement a la seva trajectòria i a la divulgació de la seva obra, segons ha anunciat en roda de premsa la presidenta de l'entitat, Bel Olid, que li ha lliurat una ploma i un diploma, i li ha demanat acceptar ser soci d'honor de l'associació.

   El guanyador ha començat dient que les dues literatures que més han afectat la seva carrera com a escriptor han estat, primer, als seus 15 anys la poesia xinesa, i després l'anglosaxona va arribar "com a guia", un camí on l'ha acompanyat sempre el seu amic i crític i historiador de la literatura Sam Abrams, que ha glossat la seva figura en el lliurament del premi.

   Després d'establir contacte amb la poesia xinesa quan vivia a Santa Cruz de Tenerife, ha relatat com va endinsar-se en la lectura de poesia quan era estudiant tot i que el seu professor de literatura només els feia memoritzar les obres completes d'autors espanyols i alguns universals sense obrir "ni un llibre" entre els 10 i els 16 anys.

   Sobre la poesia catalana ha citat el seu aprenentatge de "la soledat immensa" de Jacint Verdaguer que va dormir al seu interior durant molts anys, i ha assenyalat també com a personatge clau per a ell Joan Maragall, que són els pilars de la seva llengua materna, ha dit.

   Margarit ha reivindicat també la importància de la poesia explicant que la cultura és com una catedral plena de voltes, columnes i tombes i que res existiria sense la modesta cripta, que és la poesia en llengua materna perquè "és on comença tot".

   Sobre la concessió del premi, Margarit ha aplaudit la unitat assolida pels seus col·legues "de la professió més solitària del planeta", aplaudint que se sent una emoció especial quan entre tanta soledat els companys el mirin a ell.

   Margarit ha tancat la seva intervenció amb la lectura de 'Lectura', un dels seus poemes que, precisament, parla sobre l'ofici d'escriptor i que ha recitat apuntalant amb força l'últim vers 'l'amor és l'única manera de posteritat'.

UN POETA TOTAL

   Abrams ha destacat que Margarit és un poeta total, subtil, modern, intel·ligent i de les emocions perquè les seves composicions "toquen i remouen per dins", i ha avisat que els poemes de Margarit van a dos temps, perquè després del seu estil aparentment senzill s'amaga una mirada irònica amb profunditat.

   Ha destacat que "no hi ha fragmentació o salt discursiu" entre les seves composicions, ja que els poemes parlen entre ells donant lloc a llibres i després els llibres parlen entre ells creant una obra completa, de manera que no s'acaba de conèixer bé el poeta fins haver llegit tota la seva obra.

   Amb una obra "extremadament culta" i un discurs càlid, Abrams ha advertit que Margarit atrapa i no deixa veure que darrere hi ha un poeta que ha fet els deures i ha conegut la tradició poètica del seu temps, perquè posa en dansa una sèrie de referències deixant veure que és autoreferencial i totalment culturalista.

   Margarit és un dels poetes contemporanis en llengua catalana més destacats, ja que té una trentena de llibres publicats des de finals dels anys 70, tots traduïts al castellà, i molts d'ells traduïts a l'alemany, anglès, castellà, basc, hebreu, portuguès i rus.

   Ha guanyat els principals guardons de la literatura catalana, com el Premi Vicent Andrés Estellés (1981); el Premi de la Crítica Catalana (1981); el Premi Miquel de Palol de poesia (1981); el Premi de la Crítica Serra d'Or (1982); el Premi Carles Riba (1986); el Premi Cavall Ver-Josep M.Llompart (2008); el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat (2008), i el Premi Nacional de Poesia del Ministeri de Cultura (2008), entre molts altres.

   Margarit va començar la seva carrera com a poeta el 1963 amb obres en castellà com 'Cantos para la coral de un hombre solo' i 'Doméstico nací', però entre les seves obres més destacades hi ha el 'Vell malentès', 'Cants d'Hekatònim de Tifundis', 'Mal d'hivern' i 'Casa de Misericòrdia'; aquest últim sobre la postguerra espanyola conté els temes més recurrents de l'autor, com el sofriment humà, la guerra, l'arquitectura, el jazz, Barcelona, l'amor, la vellesa i la mort.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés