Descobreix una faceta narrativa en bussejar entre records d'infància, adolescència i primera joventut
BARCELONA, 5 set. (EUROPA PRESS) -
El poeta i arquitecte Joan Margarit busseja entre els seus records d'infància, adolescència i primera joventut a la recerca de l'origen del seu miler de poemes en el llibre 'Per tenir casa cal guanyar la guerra' (Proa), que l'editor, Josep Lluch, ha considerat el seu "primer llibre narratiu d'envergadura en prosa".
En la presentació de l'obra aquest dimecres a l'Ateneu Barcelonès, Margarit ha explicat que el llibre és fruit de quatre anys de treball de recerca personal, que "no ha estat improvisat ni escrit amb frivolitat", ha afegit l'editor.
"Els meus primers records tenen la nitidesa amb què de vegades ens sorprèn la sortida del sol, probablement els records de senectud també la tindrien si em quedés suficient temps per considerar-los, en realitat són la posta del sol, queda solament el misteri", diu a l'inici del llibre, que veu un complement al seu llibre compilatori de poesia.
I prossegueix: "El nen va aprendre a utilitzar la solitud per fer front al dolor i a l'infortuni, però el record cal tractar-lo amb duresa; com he dit en algun poema, no em refio del record, com tampoc em refio del sexe, però tots dos em vinculen amb la vida".
La intenció del llibre, que comença amb imatges dures de la guerra, és comprendre el motiu pel qual uns records determinats es mantenen presents, durs i lluminosos, sense haver d'acudir a una agenda o àlbum familiar.
L'únic punt de partida escrit és un diari de la seva mare que explica la nit en què va néixer Margarit el 1937 en un ocupat poble de Sanaüja (Lleida), així com un paper que va recrear amb la seva mare sobre la seqüència de domicilis pels quals van viure i les dates.
Així, comença amb imatges d'una "Catalunya pobra", però feliç, a casa de la seva àvia paterna a Sanaüja: "No hi ha el menor símptoma d'una infància desgraciada ni infeliç, no podia; em van donar de menjar patates bullides".
L'obra "no deixa de ser la història ni la investigació de per què hom és així", i pot tenir interès per a algú que li importi un rave la poesia, afegeix el Premi Nacional de Poesia 2008.
Margarit, que descriu la infància com la "pàtria" de l'ésser humà, perquè no pot haver-ne una altra, assegura que va viure una època molt dura, però no es reconeix infeliç de petit, perquè menjava i no li pegaven.
"FELICITAT DINS DE LA SOLITUD"
En canvi, evoca una infància solitària, que en l'adolescència el va portar a explorar, practicar un ritual de solitud a través de passejos i descobriments literaris i culturals, també a través de l'arquitectura: "La felicitat dins de la solitud em ve d'allà".
A l'obra, el lector podrà veure Margarit en una balconada de Girona, encara que també va viure a Santa Coloma de Gramenet, Rubí (Barcelona), Figueres (Girona), Barcelona --on va coincidir a l'edifici amb l'expresident de Planeta José Manuel Lara i la baronessa Thyssen-- i, finalment, a Santa Cruz de Tenerife.
L'obra es publicarà en castellà d'aquí a un mes de la mà del segell Austral, i serà presentat aquest dissabte a La Setmana del Llibre en Català, a la plaça de la Catedral de Barcelona.
