BARCELONA 3 nov. (EUROPA PRESS) -
El poeta català Joan Margarit ha bolcat l'"hivern sorprenent" que viu en el període que defineix com senectud en un nou poemari sense eufemismes en el qual destil·la l'alegria i l'equilibri amb la qual viu aquest moment vital.
Ho ha explicat a la presentació del poemari 'Un hivern fascinant' (Proa), en què ha subratllat que a les portes de complir els 80 anys viu una època "més enemiga que mai" dels eufemismes, i segueix cercant veritat i bellesa.
Al seu judici, la grandesa del poeta radica a trobar bellesa on sembla que no n'hi ha, si bé ha criticat que bellesa sense veritat "no és res".
En el llibre, que recull 40 poemes, hi ha un homenatge a Juan Ramo Jiménez i als poetes que han lluitat fins al final: "A Rimbaud i Gil de Biedma els respecto, però no baixen de la prestatgeria de la meva biblioteca en aquests moments".
Per Margarit, que ha reivindicat el valor i significat de les paraules, la poesia és una "aventura vital" que reconeix a la música, i que es construeix des de la solitud i la tensió del llenguatge.
"La poesia és veïna de la música. Les coses que la poesia no aconsegueix a dir, les pot dir la música", ha observat el poeta viu més llegit en llengua catalana i Premi Nacional de Poesia el 2008 per 'Casa de misericòrdia'.
"En la senectud, el futur ja no explica i el passat cada vegada menys, i la degustació del present es viu com mai havies fet abans", reflexiona Margarit (Sanaüja, 1938).
Ha observat que la joventut actual li sembla "tintinesca" pel fet de no haver viscut les dificultats que van afectar la generació anterior, encara que no ha desitjat en cap cas l'enviament de problemes i obstacles per a la maduresa de ningú.
SEGURETAT I AMOR
"Jo vaig tenir una filla amb una deficiència que em va donar el que mai em va donar res en aquest món: la seguretat i l'amor", ha subratllat i, després d'admetre la seva contradicció, ha subratllat que mai s'ha atrevit a desitjar que algú passés per la seva mateixa circumstància.
En els escenaris del poemari, es reconeix la ciutat de Barcelona, amb la qual Margarit té una relació de "amor-odi", que ja va reflectir en un poema del seu anterior 'Des d'on tornar a estimar', i també apareix Colera (Girona), una localitat que espera vivències personals del poeta i que defineix com a aspra i menys coqueta que altres poblacions costaneres.
Després d'anunciar-se a l'estiu que rebrà el Premi Pablo Neruda 2017, el més prestigiós de poesia de les lletres iberoamericanes, ha confiat que la cerimònia d'entrega -que espera especial significació per a ell-- es produeixi a finals d'any al Palau de la Moneda de Xile, on sol lliurar-se amb la presència de la presidenta Michelle Bachellet.
