BARCELONA 11 oct. (EUROPA PRESS) -
L'escriptor Joan-Lluís Lluís reflexiona sobre un hipotètic xoc de civilitzacions i el declivi dels déus clàssics en el seu últim llibre, 'Les cròniques del déu coix' (Proa Editorial), il·lustrat per Perico Pastor.
El llibre narra en primera persona com el déu Hefest, l'últim supervivent dels déus de l'Olimp, intenta sobreviure al llarg dels segles, després que la seva civilització hi hagi mort a mans dels cristians, qui han prohibit oferir sacrificis, negant-los l'aliment.
En una entrevista amb Europa Press, l'autor --que va estudiar Història de l'Art-- ha explicat que sempre li ha apassionat el segle IV, quan el cristianisme poc a poc va passar de ser una religió perseguida a ser majoritària, i com van prohibir els sacrificis als déus clàssics per eliminar la ritualitat pagana.
Segons ell mateix, els cristians van matar de fam els déus clàssics, ja que segons la mitologia aquests s'alimentaven del fum dels sacrificis d'animals que els humans dedicaven a les divinitats.
Lluís ha explicat que, com a novel·lista, s'ha atorgat el dret de ressuscitar un déu, i va elegir Hefest com a protagonista perquè no és una divinitat perfecta, cosa que li permetia describir-lo des de la seva pròpia humanitat com a autor.
En aquest sentit, l'escriptor ha volgut apuntar que el llibre pot ser també una reflexió sobre la naturalesa humana al contraposar-la a la d'Hefest, que és un déu i evita amb totes les seves forces convertir-se en mortal, tot i ser ell mateix profundament imperfecte.
Aquestes característiques li van semblar prou humanes com perquè li fos relativament més fàcil que als altres déus interactuar amb les persones i sobreviure.
D'aquesta manera el llibre, que aprofundeix en la psique d'un déu derrotat que es rebaixa al nivell dels mortals, narra les relacions que estableix Hefest amb les persones, les quals necessita i de les quals aprèn, fins a ser capaç de fer-se a la idea de la seva pròpia mort, pensament inconcebible per a ell fins aleshores.
CRISTIANISME
Lluís ha volgut matisar que ha tractat les dues religions --la pagana i la monoteista-- amb el total respecte que mereixen, des d'un punt de vista neutre, al definir-se ateu.
De totes maneres, sí ha reconegut que el llibre pot entendre's també com una crítica als mètodes del cristianisme, ja que considera que la Inquisició va ser una cosa terrible.
