Assegura que un conte ha d'"aspirar a la perfecció, no hi pot faltar ni sobrar res"
BARCELONA, 1 abr. (EUROPA PRESS) -
L'escriptor argentí Javier Argüello explora els límits de la realitat i la ficció en el llibre de relats 'Cuatro cuentos cuánticos' (Random House), amb els quals estableix un joc literari amb el lector per "qüestionar" la realitat.
En una entrevista d'Europa Press, ha afirmat que es tracta de la primera vegada que comença un llibre pel títol i a partir d'aquí va apostar pel conte llarg, un gènere que no havia tractat, i que "permet mantenir el mecanisme de rellotgeria del conte, però amb una mica d'extensió i trama".
En els quatre contes marcats per la física quàntica, un periodista de viatges assisteix en una reunió a la seva escola després de 30 anys, un altre personatge a Ucraïna acaba trobant-se a Londres amb un escriptor del segle XIX, un conferenciant descobreix els carrers de Pequín de la mà d'una desconeguda i un escriptor segueix la pista d'un pacient d'un manicomi.
L'autor, que ja va tocar el tema de la física en 'A propósito de Majorana', ha remarcat que en els seus contes li agrada barrejar dades reals, com una reunió d'alumnes que va tenir o el seu pas per Pequín, amb la ficció, i fer què el lector es pregunti què és real.
L'escriptor, nascut a Santiago de Xile el 1972 i resident a Barcelona, ha explicat que es va topar amb la teoria quàntica, "que postula que la realitat no és una cosa donada", i s'hi va interessar, i ha defensat que la literatura construeix la realitat perquè l'escriptor relata des del seu punt de vista.
TRADICIÓ ARGENTINA
Preguntat per si se sent proper a la tradició del conte argentí, ha subratllat que en la seva formació tenen molta importància autors com Jorge Luis Borges o Julio Cortázar, que "van coquetejar" amb el gènere fantàstic en els seus relats i en el cas de Borges desplegava teories gairebé científiques sobre estructures narratives.
Argüello ha subratllat que el conte, com el poema, "aspira a la perfecció, no hi pot faltar ni sobrar res", i ha defensat que és la forma en què els éssers humans sempre s'han explicat les històries.
Ha remarcat que la situació actual a l'Argentina dona per a "moltíssim o per a cap conte", i ha remarcat que el país i la ciutat de Buenos Aires són un material meravellós per a la literatura, ja que s'allunyen de la realitat europea més sòlida.
