INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS
El nou assaig analitza l'evolució de la premsa el 1875-1939
BARCELONA, 27 juny (EUROPA PRESS) -
Jaume Guillamet acaba de publicar 'El periodisme catal contemporani. Diaris, partits polítics i llengües, 1875-1939', editat per l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i amb el qual l'autor tanca la seva trilogia d'histria general del periodisme catal.
Arriba després d''Els orígens de la premsa a Catalunya. Catleg de peridics antics, 1641-1833' (2003) i 'L'arrencada del periodisme liberal. Política, mercat i llengua a la premsa catalana, 1833-1874' (2010).
A part, Guillamet ha anat publicant assajos sobre la professió després del 1939, durant el franquisme i la Transició democrtica, com la 'Histria de la premsa, la rdio i la televisió a Catalunya' (1994).
El llibre que publica ara, i que acaba el 1939, analitza el principi del periodisme industrial, des del Sexenni Democrtic (1868-1874) fins a la Guerra Civil (1936-1939).
És un període de creixement "exponencial" de la publicació de diaris, malgrat la inestabilitat política a tot Espanya i la censura, i també és, per a la premsa catalana, un període d'expansió del pluralisme i de l'ús del catal.
En els aproximadament 60 anys analitzats, només Barcelona va passar de tenir 4 diaris a 209.
L'autor destaca que el 1939 tanca un gran cicle histric de la premsa escrita: al principi, pel seu protagonisme exclusiu; al final, per la seva hegemonia respecte als incipients mitjans audiovisuals.
El llibre comena amb un relat histric de l'evolució de la premsa catalana fins al 1939 (incls el sorgiment del fotoperiodisme i de la rdio) i continua amb una anlisi dels tipus de diaris, els perfils d'editors i periodistes, les condicions de treball, la cultura professional i les innovacions aportades pel periodisme en catal.
LA TRADICIÓ PERIODÍSTICA QUE VA QUEDAR
L'epíleg conclou qu queda d'aquesta llarga fase, "mutilada" el 1939 amb la Guerra Civil: una tradició de diaris de negoci, conservadors, en castell, sense objectius polítics a curt termini per avanats en informació i innovació tcnica, que dominen el mercat i estables.
També queda una tradició política de diaris ideolgics i de partit, resistents a la censura, i que "assoleix la pluralitat mxima en els anys 1930"; i una identificació del catal amb els diaris polítics del catalanisme, lligats al partit corresponent per també a la literatura i a l'art.
El ter final de l'assaig és un annex d'illustracions, taules, bibliografia, índex de diaris i índex onomstic.
Jaume Guillamet Lloveras (Figueres, Girona, 1950) és periodista des del 1969, catedrtic emrit de la UPF i membre emrit de l'IEC, on codirigeix amb Marcel Mauri el 'Catleg histric general de la premsa en catal, 1641-1939': el primer volum és del 2015 i el segon i últim s'est elaborant.
