Veuria "interessant que els cineastes catalans s'acostin una mica més a la vida quotidiana de la gent"
BARCELONA, 18 gen. (EUROPA PRESS) -
El cronista i divulgador cinematogràfic Jaume Figueras ha advertit aquest dimecres que s'ha perdut la sensació de comunitat a les sales de cinema: "S'ha perdut la cerimònia d'anar al cinema. Treure entrades un dimarts per a un diumenge, anar a dies d'estrena i que estigui 'a tope'. Tot això s'ha perdut".
Així ho ha dit en una entrevista amb Europa Press a Barcelona amb motiu de la seva distinció amb el Premi Gaudí d'Honor-Miquel Porter 2023, que se li concedirà diumenge en la gala de lliurament dels Premis Gaudí al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i que rep "amb sorpresa i agraïment".
Figueras, que s'ha reivindicat "mai com a crític, sinó com a cronista, divulgador, comentarista, algú que transmet la seva afició pel cinema a lectors i espectadors", també s'ha mostrat optimista i assegura que sobreviuran tant les grans pantalles com els circuits de pel·lícules independents i d'autor.
Per això, ha dit que és "imprescindible el boca orella, la millor difusió", cosa que considera que ha passat amb 'Aftersun', una de les últimes que ha mirat al cinema i n'ha destacat la capacitat d'interpel·lar i remoure l'espectador, un component indispensable que han de tenir els clàssics, segons ell.
"COPRODUCCIÓ ENTRE LA INDÚSTRIA LLETERA I LA CINEMATOGRÀFICA"
Ha recordat que els seus pares, apassionats del cinema i regents d'una lleteria a Barcelona, li van descobrir aquesta afició, que va desenvolupar quan un Nadal li van regalar una màquina d'escriure amb la qual va començar a ressenyar pel·lícules, i que la seva vida és "una coproducció entre la indústria lletera i la cinematogràfica", cosa que reivindicarà en el seu discurs del Gaudí d'Honor.
Quant a les nominades aquesta edició, ha defensat que són totes prometedores tot i que "està claríssim que ha estat l'any d''Alcarràs', que sembla que és la favorita en molts sentits", i n'ha destacat la capacitat de demostrar que les realitats locals poden tenir abast universal, tot i que també ha exalçat el valor documental i les interpretacions de 'Suro'.
ACOSTAR-SE A LA "VIDA QUOTIDIANA DE LA GENT"
Per Figueras (Barcelona, 1940), seria "interessant que els cineastes catalans s'acostin una mica més a la vida quotidiana de la gent d'aquest país", cosa que troba a faltar de vegades i que considera que aconsegueixen cineastes com Cesc Gay amb les realitats urbanes, ha assenyalat.
Preguntat pel futur de l'ofici de cronista cinematogràfic, ha lamentat que els diaris "retallin planes de cultura i de cinema, amb pel·lícules importants que es despatxen amb sis línies" i que desapareguin programes de divulgació cinematogràfica, ja que, segons Figueras, l'únic que queda és 'Días de cine' de Televisió Espanyola i està arraconat.
COLL, FORN, VILLARONGA, LUNAS
Ha recomanat 'Distrito quinto' de Juli Coll (1957); 'La pell cremada' de Josep Maria Forn (1967); 'Pa negre' d'Agustí Villaronga (2010), 'La teta y la luna' (1994) de Bigas Luna, cap al qual té "certa feblesa", i també clàssics que considera indispensables, com 'Rocco y sus hermanos' de Luchino Visconti (1960), 'Los 400 golpes' de François Truffaut (1959) i els musicals 'Cantant sota la pluja' de Gene Kelly i Stanley Donin (1952) o 'Pennies from heaven' de Herbert Ross (1981).
També ha detallat que aquest any ha descobert la Premi Nobel de Literatura Annie Ernaux, de qui n'ha elogiat l'escriptura "visceral, desordenada, oberta, franca i fins i tot escatològica", i que, tot i que mira sèries de manera selectiva, recomanaria 'Exterior noche' de Marco Bellocchio; 'Irma Vep' d'Olivier Assayas, sobre les pel·lícules de vampirs dels anys 20 i 'No me gusta conducir' de Juan Diego Botto.
