'Jo confesso' serà traduïda a l'hongarès i al noruec abans de l'estiu, i a l'anglès a l'octubre
BARCELONA, 27 maig (EUROPA PRESS) -
L'escriptor barceloní Jaume Cabré celebra aquesta primavera els seus 30 anys en el segell editorial Proa, on ha publicat èxits com 'Les veus del Pamano' (2004) i 'Jo confesso' (2011), i a falta de parlar sobre els seus nous projectes literaris, ha avisat: "Segueixo treballant cada dia".
"Treballo cada dia al matí i a la tarda, tinc personatges per casa guanyant-se la meva confiança", ha expressat Cabré en roda de premsa aquest dimarts a Barcelona reunit amb els seus editors al llarg d'aquestes tres dècades.
Cabré ha lamentat que aquests personatges que es passegen per casa seva encara no li han donat l'"element màgic" amb què sol saber si la novel·la funcionarà, un sentiment que ha descrit com una espècie de seguretat.
Tot i això, ha dit que no pot concretar més detalls que el fet que cada dia s'aixeca amb una rutina fixada per seguir treballant en els seus escrits, malgrat que els personatges d'anteriors novel·les sempre hi són: "No acabes mai d'abandonar els personatges, però ells t'abandonen, van allunyant-se'n".
A més, Cabré ha explicat que normalment en acabar una novel·la es desmaia literalment: "És el dol que fas quan els personatges se te'n van", ha explicat davant la sorpresa dels periodistes.
D'altra banda, la seva agent literària, Cristina Mora, ha explicat que abans de l'estiu es traduirà el seu últim èxit 'Jo confesso' a l'hongarès i noruec, i que a l'octubre sortirà en anglès a càrrec del segell Arcadia Books.
RELACIÓ DE CONFIANÇA
"Sempre he tingut una relació amb l'editor basada en la confiança", ha exposat Cabré, i ha celebrat que els diferents editors que ha tingut han sabut respectar els seus 'tempos' entre novel·la i novel·la, preguntant sempre amb l'eufemisme 'com ho tenim?' en un pacte implícit de no pressions.
"La meva pressa és el temps que necessito", ha concretat l'autor, sabedor que entre les seves novel·les transcorren normalment bastants anys, entre cinc i sis, tot i que a les seves últimes publicacions han anat prolongant-se fins a arribar als vuit anys que va necessitar per a 'Jo confesso'.
Cabré ha explicat que quan ja té escrita cada novel·la, passa el manuscrit a vuit persones de màxima confiança, entre ells l'editor, perquè exerceixin de crítics, ja que "és important saber les seves opinions", i ha apuntat que aquest reduït nucli comença amb quatre o cinc persones i es va ampliant per creixement natural.
Ha recordat els seus inicis com a escriptor després d'abandonar el magisteri com un moment d'"austeritat" en què vivia del sou de la seva dona, Margarida, quan els seus fills ja no vivien a casa.
Amb 36 anys, Cabré va iniciar el seu camí literari en Proa amb l'edició el 1984 de 'La teranyina' després de la concessió del Premi Sant Jordi, una obra que el primer dels seus editors, Joan Carreras, recorda haver batallat amb un jurat compost també per Joan Triadú, Carme Arnau i Vicenç Villatoro: "Triadú va resistir-s'hi una mica per premiar Josep Carner Ribalta per un llibre que era bastant infumable", ha rememorat Carreras.
Per la seva banda, l'editor Oriol Izquierdo ha agraït a Cabré la paciència que ha tingut amb ell -ja que s'ha confessat un "aprenent d'editor"--, i ha recordat haver-li suggerit escriure l'assaig 'El sentit de la ficció', que més tard Cabré va materialitzar: "En espera de novetats, decidim començar a fer una biblioteca Jaume Cabré".
La vídua del tercer editor, Isidor Cònsul, Romi Porredón, ha rememorat la "relació entranyable" entre tots dos, i ha revelat el dinar que van mantenir ells dos al costat d'Antonio Lobo Antunes, gràcies al qual es va editar la novel·la 'Senyoria' al segell francès Christian Bourgois.
Finalment, l'editor actual i exalumne de Cabré quan aquest era mestre a Terrassa, Josep Lluch, ha admès: "Saps que no li has de preguntar si està escrivint alguna cosa, però tenim tracte sovint", ha dit, i sobre la relació entre editor i escriptor ha admès que Cabré no és dòcil, ja que ha passat anys concebent la novel·la.
Mereixedor de la Creu de Sant Jordi i del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, entre les anteriors novel·les destaca 'Fra Junoy o l'agonia dels sons' (1984), 'Senyoria' (1991) i 'L'ombra de l'eunuc' (1996), així com el recopilatori de contes 'Viatge d'hivern' (2000) --que Proa reeditarà per celebrar aquest aniversari--, l'obra de teatre 'Pluja seca' (2001) i els dos assajos 'El sentit de la ficció' (1999) i 'La matèria de l'esperit' (2005).
