Actualitzat 04/02/2015 14:28

Jaume Cabré aboca el seu món creatiu en el relat 'Les incerteses. Sobre la creació del món'

El escritor catalán Jaume Cabré
Foto: EUROPA PRESS

"A mesura que em faig gran veig les coses menys clares i d'aquí el títol"

BARCELONA, 4 Feb. (EUROPA PRESS) -

L'escriptor Jaume Cabré explora sobre la creació i recepció artística en el relat-assaig 'Les incerteses. Sobre la creació del món' (Proa), on deixa enrere el seu d'èxit 'Jo confesso', que li va comportar vuit anys de treball i un "gran desgast" amb el qual ha volgut afrontar en aquesta nova obra de transició cap a una altra novel·la.

   "Quan una novel·la m'ha desgastat molt, necessito un espai com aquest, i aquest procés terapèutic el que té de bo és que reflecteix el meu estat d'ànim. A mesura que em faig gran veig les coses menys clares, i d'aquí el títol", ha explicat aquest dimecres en roda de premsa, i també pretén plantejar moltes incerteses al lector.

   En el relat, Cabré invita el lector al seu taller literari i el fa còmplice de la seva recerca, de les seves vivències culturals i també de les incerteses, on acostumar habitar l'obra d'art, ha ressaltat l'editor de Proa, Josep Lluch.

   El llibre, que es dirigeix a un lector intel·ligent i curiós, parla de valors com la capacitat d'estar sol, de la poesia com a base de la literatura i del silenci com a motor necessari de creació, i intenta superar el buit que queda després d'escriure vuit anys una novel·la com 'Jo confesso', traduïda a més de 10 idiomes i guanyadora de set premis.

"FUGIDA TERAPÈUTICA" DE 'JO CONFESSO'

   'Les incerteses' és una "fugida terapèutica de l'ombra massa allargada de 'Jo confesso', segons l'autor, que subratlla que aquest tipus d'obres l'ajuden a donar pas a interrogants cada vegada més grans i multiplicats.

   Jaume Cabré ha començat aquest tipus de reflexions en 'El sentit de la ficció', amb el qual volia posar distància amb 'L'ombra de l'eunuc', la novel·la que llavors havia escrit feia poc.

   L'experiència li va agradar, no tant pel resultat com perquè suposava un temps real i mental allunyat de l'ombra allargada d'aquella novel·la que l'havia ocupat tants anys, i va repetir l'exercici amb 'La matèria de l'esperit', amb la qual fugia de 'Les veus del Pamano'.

"NOMÉS ASPIRO A SER JO"

   "Aspirar a ser Goethe és equivocar-se. Jo només aspiro a ser jo", i escriu amb el pensament posat en el lector, diu el mateix Cabré, que no ha volgut avançar detalls d'una pròxima novel·la, que es podria publicar en quatre, en cinc o en vuit anys, segons els processos creatius.

   "Sempre tinc coses al cap. Mai sé si el que estic fent acabarà sent una novel·la. La màquina està encesa perquè estic escrivint coses, però no hi ha garanties que el que acabaré escrivint és una novel·la", ha dit, concís.

   Ha destacat la dificultat de l'escriptura i la necessitat de rellegir i de cultivar el món interior: "Escriure no és només posar una paraula després d'una altra; és crear una atmosfera, uns personatges, una il·lusió i un sentiment; és un artefacte que tens a les mans i que ja té valor en si mateix".




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés