Publicat 5/1/2019 11:27:38 +01:00CET

Jaume Bosch: sectors centralistes "no han acabat d'assumir" que Catalunya tingui policia prpia

Jaume Bosch
Europa Press - Archivo

Demana a Torra i Buch conscienciar-se que "són Govern i han de governar" amb Mossos

BARCELONA, 5 gen. (EUROPA PRESS) -

L'exsenador, exdiputat i professor del mster d'Adrea estratgica de policia i seguretat (UB-ISPC) Jaume Bosch ha criticat que "sectors del centralisme espanyol no han acabat d'assumir que Catalunya disposi de policia prpia".

Ho ha dit en una entrevista d'Europa Press en publicar 'La nostra policia' (Eumo), temps després de ser subdirector de coordinació de les policies locals de la Generalitat i membre dels consells d'adrea i pedaggic de l'Escola de Policia de Catalunya, a més de ponent de l'Estatut del 2006, exdiputat del Parlament i exsenador d'ICV --actualment és vocal del Consell Nacional del partit--.

Bosch ha recordat que Cs, PP i Vox aposten per una nova aplicació de l'article 155 de la Constitució que afecti als Mossos d'Esquadra i que la seva concepció del model de seguretat "junta la visió centralista amb una visió reaccionria".

Bosch considera que una nova intervenció de l'autonomia catalana seria "molt dura" pels Mossos perqu en el cos hi ha gent que pensa de diverses maneres, per tenen clar que depenen de la Generalitat, ha assenyalat.

El fil conductor del seu llibre --sobre el model de seguretat de Catalunya des del 1978 fins a finals del 2017-- és que hi ha hagut una "desconfiana permanent del sector centralista" intercalada amb acords puntuals entre la Generalitat i el Govern central.

L'última etapa de govern del PP, per a ell, va estar marcada per aquesta situació perqu la Junta de Seguretat de Catalunya no es va reunir durant vuit anys i el Govern de Mariano Rajoy es va oposar al fet que els Mossos s'integressin al Centre d'Intelligncia contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (Citco) i en Europol, malgrat l'alerta antiterrorista.

El PP "no volia acceptar que els Mossos són policia de deb" i que exerceixen competncies de l'Estatut i la Constitució, segons Bosch, que va formar part de l'equip de la Generalitat que va definir el model de seguretat de Catalunya als anys vuitanta.

MOSSOS I INDEPENDENTISME

Sobre el debat recent pel paper dels antidisturbis de Mossos davant mobilitzacions independentistes, ha defensat que els agents han d'estar sotmesos a controls interns, del Parlament, del poder judicial i de l'opinió pública.

I ha afegit que la ciutadania també té dret a avaluar manifestacions, ja que "una mobilització democrtica ha d'implicar" anar amb la cara destapada o respectar els cordons policials que separin grups antagnics.

Considera "un error" que determinats sectors de l'esquerra pensin que la seguretat és una cosa aliena, perqu la dreta utilitza el sentiment d'inseguretat.

I ha dit que sembla que l'actual Govern est en una etapa intermdia i que no sap on va, per la qual cosa ha demanat al president de la Generalitat, Quim Torra, i al conseller d'Interior, Miquel Buch, assumir que "són Govern i han de governar" en rees com els Mossos.

DEL 17-A AL 1-O

Bosch ha remarcat que els Mossos van actuar d'acord amb les seves competncies davant els atemptats del 17-A de 2017 a Barcelona i Cambrils (Tarragona), "perqu des del 1994 han anat substituint la Gurdia Civil i la Policia Nacional" a Catalunya i estan desplegats al territori, al costat de les policies locals.

I ha apuntat que aquesta actuació del 2017 és un element que "ajuda a entendre" el que va passar amb l'ex-cap dels Mossos, el major Josep Lluís Trapero, i el propi cos policial després de l'1-O.

Ha argumentat que els sectors centralistes "veuen una oportunitat de venjana" l'1-O després que en la gestió dels atemptats quedés clar, segons Bosch, que Gurdia Civil i Policia Nacional no actuen a Catalunya.

Bosch ha defensat que l'1-O el coronel de la Gurdia Civil Diego Pérez dels Cobos --que era director tcnic del dispositiu policial per frenar el referndum-- va actuar amb una visió "militarista".

En canvi, creu que Trapero va actuar des de la constatació que per impedir que més de dos milions de persones votessin era "inevitable afectar a la convivncia", cosa que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va dir que no havia de passar, ha assenyalat.

Per aix veu "absolutament inversemblant" que l'ex-cap dels Mossos estigui acusat de rebellió, perqu, segons ell, va complir el mandat judicial, va aplicar la legislació i el codi tic que estableix el principi de proporcionalitat.