Els directors volen reflectir el "canvi" de la ciutat en la pellícula
BARCELONA, 18 nov. (EUROPA PRESS) -
Els directors de cinema Dani de la Orden y Álex Murrull roden a Barcelona i Andorra la seva nova pellícula '42 segons', que retrata la trajectria de l'equip olímpic espanyol de waterpolo de 1992, el seu pas pels Jocs Olímpics de Barcelona i la histria personal de les seves dues principals figures, Manel Estiarte i Pedro García Aguado.
Per a l'actor Jaime Lorente, que interpreta a Pedro García Aguado, ha estat un "regal" rodar aquesta pellícula i ha destacat aquest dijous a Europa Press que tant Aguado com Manel Estiarte han estat molt prop del projecte.
"Han estat molt generosos", ha destacat l'actor i intrpret d'Estiarte en la pellícula, Álvaro Cervantes, que ha reconegut que encarnar un personatge real implica, en les seves paraules, molt respecte a la seva figura i la seva vida.
De la Orden ha explicat que els dos exesportistes han estat involucrats en el rodatge i els ha agrat la seva comprensió "pel bé de la ficció", al no ser un documental, encara que ha assegurat que l'essncia de la pellícula és la mateixa que en la histria original.
Lorente ha dit que el waterpolo és "l'esport més difícil de representar" en una ficció perqu no hi ha forma de mentir, considera que és molt complicat i, a més, ha destacat que és una disciplina molt desconeguda.
Per la seva banda, Cervantes ha subratllat que ha estat "dur" preparar-se per a aquesta pellícula en comenar de zero un esport com el waterpolo, i ha bromejat que ara que acaben de rodar la pellícula s'estan plantejant apuntar-se a un equip.
"SUPERACIÓ PERSONAL"
"El vehicle és l'esport per el que volem explicar és quelcom que va més enll. És una histria de superació personal", ha subratllat Murrull a Europa Press sobre una pellícula, que veur la llum a l'estiu de 2022.
La pellícula explica la histria d'una selecció "dominada" per jugadors catalans que, amb l'objectiu de fer-la més competitiva, viu un procés de transformació amb esportistes de Madrid que tenen una forma d'entendre l'esport i el waterpolo molt diferent, han detallat.
Para De la Ordren, l'interessant de la histria és la connexió entre Estiarte i Aguado que, a través del "patiment i gairebé l'odi" cap a l'entrenador Dragan Matutinovic, arriben a un enteniment que culmina amb una obertura emocional.
Murrull també ha reivindicat les "ganes d'explicar una fita histrica" com els Jocs Olímpics de Barcelona que, després de 30 anys de la seva celebració, es retraten a través dels personatges d'aquesta selecció i els seus conflictes.
BARCELONA
"Una de les nostres illusions és poder retratar el canvi de Barcelona", ha explicat Murrull sobre l'impacte de l'organització dels Jocs Olímpics a la capital catalana i la transformació que va experimentar la ciutat amb la seva celebració.
No obstant aix, ha aclarit que mostrar aquest canvi no és la pretensió de la pellícula, sinó que ho veu com un teló de fons: "No ens volem ofegar i perdre el focus en un tema que ha d'estar de fons i acompanyar a la pellícula", ha argumentat.
En aquesta línia, De la Ordren ha precisat que la transformació es veur en els "petit detalls" de la pellícula, com un rellotge antic, una consola Game Boy, la forma de parlar de l'poca i el vestuari, entre altres.
