BARCELONA, 25 oct. (EUROPA PRESS) -
L'historiador i sociòleg francès Ivan Jablonka ha retratat la "invisibilitat" de la França periurbana i rural i de la violència contra la dona a la novel·la 'Laëtitia o la fi dels homes' (Anagrama/Llibres del Zorzal), que reconstrueix l'assassinat d'una jove a l'oest del país gal el 2011 des d'un prisma ampli de les ciències socials.
En roda de premsa aquest dimecres, ha explicat que la mort de la jove es va convertir en un assumpte d'Estat amb la implicació del president Nicolas Sarkozy, els jutges i els mitjans de comunicació que va posar sobre la taula una França sobre la qual no es parla a la literatura ni als mitjans de comunicació i que només es fa en eleccions quan "vota malament".
Jablonka ha assegurat que la mort de Laëtitia tenia "diversos interessants polítics" ja que permetia atacar els jutges, un enduriment penal i instrumentalitzar la por, i qualificar aquest últim com un dels grans enemics a les democràcies.
L'autor ha afirmat que el seu interès com a historiador ha estat sempre la infància, i que el cas de Laëtitia "no és una anècdota, és un fet social, com en menys de 20 anys ha pogut ser destruïda d'aquesta manera", recordant que va néixer en un ambient pobre, la seva mare va ser violada pel seu pare i va viure en una família d'acolliment, desactivant el seu sistema de defensa.
Ha subratllat que, tant en història com en novel·la, en els relats de crims es posa l'accent en l'assassí, però que al seu llibre s'ha focalitzat en l'absència de la víctima i a llançar llum a la violència que s'exerceix sobre les dones: "No era parlar de la mort de Laëtitia, sinó de la seva existència".
FONTS
Per a això, Jablonka s'ha entrevistat amb afins a Laëtitia, ha tingut accés a la seva pàgina personal de Facebook, el seu expedient social i a la investigació policial, la qual cosa li permet "explicar coses certes", en un intent d'incloure la fosforescència i ganes de viure de la jove i de retratar la vulnerabilitat dels nens i la violència contra les dones.
L'autor ha defensat la seva escriptura en la qual treballa a la frontera de diversos gèneres --historia, ciències socials, biografia i novel·la negra--, i ha subratllat que per escriure sobre esdeveniments històrics és necessari trobar un equilibri entre distància i empatia: "Crec que la història és una literatura contemporània".
SITUACIÓ A CATALUNYA
Ha assegurat sentir-se content com a historiador per arribar a Barcelona enmig de jornades històriques sobre el futur de Catalunya i Espanya, i en un moment amb l'hashtag #metoo que denuncia agressions sexuals a dones, que entronca amb un dels temes que tracta al seu llibre.
Quan ha estat preguntat per la situació política, ha afirmat que sent ambivalència, ja que com a ciutadà creu que els pobles tenen dret a l'autodeterminació, però que com a francès també de viure en un estat nació sòlid, i ha considerat que entén que per a la majoria de països europeus es tracta d'un tema amb un "caràcter explosiu" perquè podria replicar-se a Còrsega, Bretanya i el nord d'Itàlia.
