BARCELONA, 20 nov. (EUROPA PRESS) -
El realitzador català Isaki Lacuesta torna al "cinema com a retrat i forma de vida" en la ficció realista 'Entre dos aguas', que arribarà als cinemes espanyols el divendres 30 de novembre després de guanyar una Concha de Oro en el Festival de San Sebastián i conquistar el Premio del Festival de Cine Mar de Plata el cap de setmana passat.
En una entrevista d'Europa Press, Lacuesta ha celebrat la "fantasia" de seguir amb el projecte iniciat amb el film 'La leyenda del tiempo' (2004), que va canviar la seva forma de veure el cinema i en què abordava el pas de la infantesa a l'adolescència dels germans Cheíto i Isra, un nen gitano que mai podria cantar malgrat pertànyer a una tradició de cantaores.
"Aquest descobriment del cinema com a retrat i forma de vida, de poder viure en un lloc i compartir, poder-te ficar en el cap d'una altra persona i transmetre-ho a l'espectador són coses que vam aprendre fent 'la leyenda' i que no formaven part de la mi fins llavors", ha observat.
Si a 'La leyenda del tiempo' explicava com els germans deixaven de ser nens per passar a ser adolescents com creixien i canviaven sense que fos una cosa de maquillatge, perruquería i postproducció, sinó que fos una cosa real, ara a 'Entre dos aguas' Cheíto torna d'una missió africana amb l'armada espanyola i Isra surt de la presó després de ser acusat de tràfic de drogues.
Fa cinc anys, el realitzador i el seu equip es van adonar que havia passat un lapse de temps suficient per tornar a aquesta història, tenint en compte que Cheíto acabava de tornar d'una missió, mentre que l'empresonament d'Isra és una ficció que encaixa amb realitats del barri i l'illa gaditana de San Fernando.
"Aquest tipus de processos que el cinema pot captar és el que cercàvem fer", ha subratllat Lacuesta, que assegura que ambdues pel·lícules es poden veure per separat, encara que formen part d'un projecte comú.
Preguntat per si té la intenció de continuar amb aquesta història, el realitzador ha admès que la fantasia de seguir "es manté en part sí i en part no: és molt esquizofrènic", ha bromejat.
PRESÓ, DROGA I MORT
La presó, la droga i la mort són alguns dels fantasmes que aguaiten un dels germans protagonistes, que resumeix amb aquestes tres paraules el seu desassossec a la illa: "En un altre context semblaria una frase molt pel·liculera, però és molt quotidiana".
"No tenia una vocació de denúncia ni de filmar allò marginal, però sí que en canvi volia fer un contraplà del que els mitjans mostren: sí que m'interessa explicar coses que no són les més habituals", ha explicat Lacuesta, que ha reafirmat el seu afecte per San Fernando, illa de la qual es va enamorar i sobre la qual va voler construir un projecte cinematogràfic.
"Amb els anys, en anar tornant t'adones que va apareixent el drama, un drama que tu no busques, però que apareix perquè les seves possibilitats cada vegada són més petites", lamenta.
EL DRAMA DE LA PEL·LÍCULA
"Aquests nens que tu has conegut i que t'imagines que poden fer-ho tot a la vida perquè tenen el potencial per fer-ho vas veient que no, i aquest destí que tenen predestinat només per ser d'un lloc es va complint inexorablement i és terrible: el punt de drama de la pel·lícula ve d'aquí", ha observat.
La banda sonora i so realista de la pel·lícula han estat concebuts dins del mateix projecte del film, en què han treballant Kiko Veneno i Refree i que, al costat de l'equip, han canalitzat "cert expressionisme emocional".
