BARCELONA, 13 nov. (EUROPA PRESS) -
El cineasta Isaki Lacuesta explora la censura a l'Espanya democrtica, des del 1977 fins a l'actualitat, durant la videoinstallació 'Jo sóc all que prohibeix' al Centre d'Arts Santa Mnica de Barcelona: "No és una pea de denúncia sinó de reflexió sobre la censura, un tema candent que sempre ho ha estat".
En roda de premsa aquest dimecres, Lacuesta ha remarcat que la censura i la prohibició ens descriu com a societat: "Tenim un desconeixement molt profund de les lleis i els codis. Fins que no apareix 'La Manada' no tenim idea de la diferncia entre agressió i abús sexual, o entre rebellió i sedició, fins a la sentncia independentista".
En la videoinstallació s'accedeix per torns i amb un temps limitat, i aquesta consisteix en quatre pantalles impossibles de veure al mateix temps, i la imatge del qual passa davant la mirada, materialitzant que el censurat escapa a l'ull.
Per obtenir aquest efecte, Lacuesta i el seu equip han dissenyat un programari que reconeix on miren els espectadors per provocar que l'espectador es vegi forat a enganyar la mquina i botar-se la censura per veure les imatges, creant una "transmissió de responsabilitats".
L'espectador accedeix a imatges que han estat prohibides, denunciades o censurades en algun moment, "amb coses terriblement obscenes, lamentables i pattiques", així com altres casos reivindicats collectivament, entre els quals no ha volgut destacar cap.
En la seva selecció hi ha casos de denúncies estatals i d'empreses privades, qüestions polítiques i també uns altres "molt marcians i inslits", també casos graciosos, trgics i tragicmics, censura proclames feixistes, antifeixistes, terroristes, feministes i antifeministes, entre d'altres.