Demana que es facin públics els protocols d'actuació policial per poder-los "fiscalitzar"
BARCELONA, 6 maig (EUROPA PRESS) -
El servei d'atenció i denúncia del Centre Irídia, que ofereix assistncia jurídica i psicosocial gratuta, ha ats durant l'any 2019 a Catalunya un total de 248 casos, el 87% per situacions de "violncia policial" especialment en el marc de les protestes després de la sentncia condemnatria als líders independentistes.
Així ho destaca l'informe anual de l'entitat, presentat aquest dimecres en una roda de premsa telemtica on les persones que treballen en l'associació han destacat que durant 2019 les sollicituds del seu assessorament han augmentat un 75% respecte a 2018.
El document reflecteix que 216 casos són en context de protesta, 14 a l'espai públic, 14 en context de privació de llibertat --deu en presons i quatre en Centre d'Internament d'Estrangers (CIE)-- i els altres quatre en contextos diferents, principalment desallotjaments.
En relació al perfil de les persones ateses, 89 són dones i 159 homes, i entre les persones ateses hi ha sis menors d'edat.
La majoria de les atencions van ser durant octubre, novembre i desembre durant les protestes, quan es van atendre a 204 persones, i han assegurat que en molts dels casos es van detectar "greus i preocupants situacions de violncia policial".
Han destacat sobre els casos que es van detectar un total de 54 persones amb lesions per l'impacte de bales de goma i foam, 18 cops de porra directes al cap, tres lesions derivades de la tcnica carrusel amb furgoneta i cinc agressions a periodistes.
També han anunciat que estan treballant en vuit casos de vexacions policials per part d'agents que podrien qualificar-se jurídicament com un delicte contra la integritat moral i tortura.
Han remarcat la necessitat que hi hagi una avaluació profunda de les actuacions i l'ús d'armes a nivell parlamentari, i també que els protocols d'actuació siguin públics "per fiscalitzar si són adequats i si es compleixen".
Irídia, que és coneguda per haver portat casos com el de l'home que va perdre un ull durant l'1 d'octubre Roger Español, ha assumit després d'aquestes peticions la defensa legal de 21 nous casos: 14 en el context de l'exercici del dret a la llibertat d'expressió, informació i reunió i manifestació, i set en context de detenció i privació de llibertat.
MALES PRCTIQUES
L'associació ha destacat algunes males prctiques policials detectades durant 2019 com, asseguren, agents dels Mossos que portaven ocult el seu nombre d'identificació, i també que s'hagin practicat actuacions com la tcnica carrusel: "Són actuacions injustificades amb l'nim de castigar i no de dispersar".
En l'informe Irídia ha incls una secció del que al seu judici són bones prctiques que s'han dut a terme des de les administracions durant 2019, com l'aprovació en el Parlament que es canvi la tipografia del nombre d'identificació dels agents i incloure-la davant del casc i mantenir-la darrere de l'uniforme.
També l'auditoria anunciada sobre l'actuació dels Mossos durant les protestes de després de la sentncia, tot i que han assenyalat que encara no coneixen el resultat i han destacat que, amb l'estat d'alarma, tots aquests procediments són més lents.
Així mateix, també han celebrat l'anunci, del febrer de 2020, de la Conselleria de Justícia de la Generalitat que engegarien un pla per millorar el sistema de cmeres de videovigilancia als Centres Penitenciaris, entre altres elements.
També han plantejat propostes a diverses administracions tant municipals com a nivell estatal, i en concret al departament d'Interior de la Generalitat li ha demanat que publiqui les instruccions d'ús de les armes policials i que les imatges gravades en comissaries de cossos policials es conservin durant sis mesos.
A preguntes de periodistes sobre si han rebut peticions d'assessorament durant l'estat d'alarma, han apuntat que han sumat 31 queixes de ciutadans per "detencions arbitrries" i han alertat que s'estan fent sancions per conductes que no estaven previstes com a sancionables.
