El vicepresident primer d'Iran apunta a Israel com a responsable i afirma que "el rgim sionista no és capa d'un enfrontament directe"
MADRID, 4 gen. (EUROPA PRESS) -
Les autoritats d'Iran han rebaixat aquest dijous a 84 el nombre de morts a causa del doble atemptat perpetrat el dimecres prop de la tomba de Qasem Soleimani, un general irani que encapalava la Fora Quds de la Gurdia Revolucionria fins a la seva mort en 2020 en un bombardeig dels Estats Units a Iraq.
El ministre de l'Interior irani, Ahmad Vahidi, ha recalcat que "segons les últimes estadístiques de medicina forense, el nombre de mrtirs és 84", extrem confirmat per fonts del Ministeri de Sanitat d'Iran citades per l'agencia iraniana de notícies IRNA.
Les autoritats iranianes van indicar durant la jornada del dimecres que el balan de morts havia ascendit a 103, si bé van rebaixar la xifra a 95 a última hora del dia, un balan que ha estat revisat a la baixa novament durant la jornada d'aquest dijous.
Vahidi ha alertat que varis dels ferits es troben en estat greu, per la qual cosa la xifra de morts "podria canviar", al mateix temps que ha aplaudit la tasca dels serveis sanitaris i ha ressaltat que "han realitzat 111 cirurgies als ferits".
Així, ha indicat que la xifra de ferits ascendeix a 282, dels quals 220 continuen ingressats. "Molts dels ferits estan bé o necessiten cirurgies menors", ha detallat, abans d'incidir que "tot el personal mdic ha estat mobilitzat per solucionar rpid el problema dels ferits".
El ministre de l'Interior ha destacat a més que "les agncies de seguretat i Intelligncia tenen autoritat sobre l'assumpte i controlen la situació" i ha insistit que "tot és normal i est en calma a Kerman". "L'incident d'ahir est sent analitzat i investigat", ha dit.
En aquest sentit, ha denunciat que el "incident terrorista" va ser "un acte amarg i covard", abans d'abundar que "demostra la profunditat de la maldat dels enemics", abans de recordar que l'atac va ser executat contra una processó en record de Soleimani en el quart aniversari de la seva mort.
"Els terroristes que tenien por del mrtir Soleimani han demostrat que també tenen por dels seus seguidors", ha sostingut Vahidi, qui ha assegurat que els responsables "seran capturats" i "rebran una ferma bufetada".
El vicepresident primer d'Iran, Mohamad Mojbar, s'ha desplaat també a Kermán per analitzar la situació i realitzar una visita als ferits. Després de la seva arribada al lloc, ha traslladat les seves condolences als familiars de les víctimes i ha apuntat a Israel com a responsable de l'atac.
"El rgim sionista no és capa d'un enfrontament directe i aquest incident és una continuació de la desesperació i el fracs del fals rgim sionista després de l'operació 'Inundació d'Al Aqsa'", ha dit, en referncia als atacs executats el 7 d'octubre pel Moviment de Resistncia Islmica (Hamás) contra territori israeli.
"El dur a terme un acte terrorista cec i sense sentit per matar persones demostra que aquest rgim est prop de la seva fi", ha argumentat Mojbar, qui es converteix en el primer alt crrec irani a responsabilitzar a Israel de l'atemptat, després que Teheran acusés enemics" sense especificar.
En aquest sentit, el líder suprem d'Iran, l'aiatoll Alí Jamenei, va denunciar el dimecres la "catstrofe" provocada per "els malvats i criminals enemics de la nació iraniana", mentre que el president irani, Ebrahim Raisi, va prometre que les autoritats identificaran als responsables d'aquest "acte atro" per castigar-los.
L'ATEMPTAT
La primera de les explosions ha tingut lloc a uns 700 metres de la tomba de Soleimani, situada al Jardí dels Mrtirs de Kermán, mentre que la segona bomba va esclatar minuts després en una zona propera durant un acte pel quart aniversari de la mort de Soleimani.
Els explosius, collocats en bosses, van ser activats per control remot, segons fonts de seguretat, sense que cap grup s'hagi atribut fins ara l'autoria del doble atemptat, que ha portat al Govern a declarar aquest dijous, 4 de gener, com a dia de dol nacional.
Milers de persones s'havien concentrat a la ciutat per retre homenatge a Soleimani, una de les víctimes d'un atac amb dron perpetrat pels Estats Units. Entre els morts va estar també Abú Mahdi al Muhandis, llavors 'número dos' de les Forces de Mobilització Popular (FMP) --una coalició de milícies progubernamentales iraquianes recolzades per Iran--.
Un tribunal irani va condemnar el 6 de desembre al Govern dels Estats Units i a altres institucions i individus del país nord-americ a pagar uns 50.000 milions de dlars (més de 46.000 milions d'euros) per la mort de Soleimani, després d'emetre desenes d'ordres d'arrest contra alts crrecs nord-americans, incls l'expresident Donald Trump.
El succés en Kermán té lloc a més després de la mort el 25 de desembre de Razi Musavi, un alt crrec de la Gurdia Revolucionria d'Iran, en un bombardeig dut a terme per Israel contra la capital de Síria, Damasc, en ple repunt de les tensions a la regió pel conflicte deslligat després dels atacs executats el 7 d'octubre pel Moviment de Resistncia Islmica (Hamás).
Musavi era una figura clau en la coordinació militar entre Iran i Síria i, segons Teheran, complia tasques d'assessoria en aquesta matria a Damasc. La missió va ser llanada en 2014 i va estar encapalada al seu moment per Soleimani, en el que les autoritats iranianes van descriure com una operació per fer front al grup gihadista Estat Islmic a Iraq i Síria.
