Publicat 16/01/2019 19:48

Investigadors espanyols identifiquen un ancestre hum desconegut, híbrid de neandertals i denissovans

Neandertal (arxiu)
ALLAN HENDERSON - Archivo

La troballa explicaria que l'espcimen descobert aquest estiu a Rússia, de mare neandertal i pare denissov, no va ser un cas allat

MADRID, 16 gen. (EUROPA PRESS) -

Investigadors del Centre Nacional d'Anlisi Genmica del Centre de Regulació Genmica (CNAG-CRG) i de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE) --centre mixt de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i el CSIC-- han identificat la petjada d'un nou homínid d'espcie desconeguda.

L'anlisi computacional de l'ADN hum, en el qual també participa la Universitat de Tartu (Estnia), suggereix que l'espcie extingida era un híbrid de neandertals i denissovans que es va creuar amb humans moderns fora d'frica, a sia.

Aquesta troballa, publicada a la revista 'Nature Communications', explicaria que l'híbrid trobat aquest estiu a les coves de Denissova (Rússia), la descendent d'una mare neandertal i un pare denissov --el primer ésser hum trobat descendent directe de dues espcies diferents--, no va ser un cas allat, sinó que va ser part d'un procés d'introgressió més general.

Una de les maneres de distingir entre dues espcies és que, si bé ambdues poden creuar-se, no solen produir descendents frtils. No obstant aix, aquest concepte és molt més complex quan es tracta d'espcies extingides.

De fet, la histria explicada per l'ADN hum actual difumina les línies d'aquests límits, preservant fragments d'homínids d'altres espcies, com els neandertals i els denissovans, que van coexistir amb els humans moderns fa més de 40.000 anys a Eursia.

"Fa uns 80.000 anys, es va produir la denominada 'Out of Africa', una hiptesi que afirma que part de la població humana, que ja estava formada per humans moderns, va abandonar el continent afric i va emigrar a altres continents, donant lloc a totes les poblacions actuals, segons indica Jaume Bertranpetit, investigador principal de l'IBE i cap de departament de la UPF.

"Sabem que a partir d'aquest moment, els humans moderns es van creuar amb neandertals a tots els continents, excepte frica, i amb els denissovans a Oceania i probablement al sud-est asitic, encara que l'evidncia de creuament amb una tercera espcie extingida no havia estat confirmada amb certesa", explica.

Fins ara, l'existncia del tercer ancestre era només una teoria que explicaria l'origen d'alguns fragments del genoma hum actual (part de l'equip involucrat en aquest estudi ja havia plantejat l'existncia de l'homínid extingit en un estudi previ). No obstant aix, l'aprenentatge profund ha fet possible la transició de l'ADN a la demografia de les poblacions ancestrals.

El problema que van haver d'afrontar els investigadors és que els models demogrfics que van analitzar són molt més complexos que qualsevol altra cosa considerada fins avui i no hi havia eines estadístiques disponibles per analitzar-los.

L'aprenentatge profund "és un algorisme que imita la forma en qu funciona el sistema nerviós dels mamífers, amb diferents neurones artificials que s'especialitzen i aprenen a detectar, en dades, patrons que són importants per realitzar una tasca determinada", afirma scar Lao, investigador principal en el CNAG-CRG i un expert en aquest tipus de simulacions.

"Hem utilitzat aquesta propietat per obtenir l'algorisme per aprendre a predir la demografia humana utilitzant genomes obtinguts a través de centenars de milers de simulacions. Cada vegada que executem una simulació, estem recorrent un possible camí en la histria de la humanitat. De totes les simulacions, l'aprenentatge profund ens permet observar el que fa que els trencaclosques ancestrals encaixin", assenyala.

És la primera vegada que l'aprenentatge en profunditat s'utilitza amb xit per explicar la histria humana, aplanant el camí perqu aquesta tecnologia s'apliqui en altres qüestions de biologia, genmica i evolució.

UN HOMÍNID EXTINGIT PODRIA EXPLICAR LA HISTRIA DE LA HUMANITAT

L'anlisi profunda de l'aprenentatge ha revelat que l'homínid extingit és probablement un descendent de les poblacions neandertals i denissovanes.

El descobriment d'un fssil amb aquestes característiques aquest estiu sembla recolzar la troballa de l'estudi, consolidant la hiptesi d'aquesta tercera espcie o població que va coexistir amb els éssers humans moderns.

"La nostra teoria coincideix amb l'espcimen híbrid descobert recentment a Denissova, tot i que encara no podem descartar altres possibilitats", comenta Mayukh Mondal, investigador de la Universitat de Tartu i exinvestigador de l'IBE.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés