Publicat 04/03/2024 11:15

Investigadors espanyols dissenyaran protenes amb IA per aplicar-les en terpies avanades

Investigadors del grup
UPF

BARCELONA 4 març (EUROPA PRESS) -

Un equip d'investigadors espanyols de les empreses VIVEbiotech, Integra Therapeutics i OneChain Immunotherapeutics, el Departament de Medicina i Cincies de la Vida de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), l'Institut de Biologia Molecular de Barcelona (IBMB-CSIC) i el Centre d'Investigacions Energtiques, Mediambientals i Tecnolgiques (CIEMAT) dissenyar i produir protenes amb intelligncia artificial (IA) per aplicar-les en terpies avanades.

El projecte ha estat seleccionat pel Ministeri de Cincia, Innovació i Universitats i el Centre per al Desenvolupament Tecnolgic i d'Innovació (CDTI), es dur a terme entre el 2024 i el 2027 i rebr un finanament de 3,8 milions d'euros del programa TransMisiones del Govern central, informa la UPF en un comunicat aquest dilluns.

Aquestes partícules es podran utilitzar en les immunoterpies, com el tractament per CAR-T, per tractar diversos cncers i malalties rares com l'anmia familiar per dficit de piruvat-cinasa.

Els investigadors han defensat la incorporació de la IA en la terpia cellular ja que permetr dissenyar noves seqüncies d'ADN i funcions de protenes "que abans no eren factibles", i permetr obtenir més rpidament un producte teraputic universal per a una malaltia específica.

Amb aquest projecte, la terpia CAR-T es podr dur a terme directament dins del pacient, administrant-li aquests nous vectors virals, "la qual cosa representa importants avantatges en l'estalvi de temps i cost i també en comoditat per al pacient que ja no s'haur de sotmetre a l'extracció de les seves cllules".

Han destacat que també es millora la precisió a l'hora d'identificar i dirigir les noves partícules virals "a cllules concretes de l'organisme del pacient perqu actun, únicament, en aquelles cllules que necessiten ser tractades".

La iniciativa es focalitzar a "fer més segures i eficients" les immunoterpies per tractar cncers i l'edició de cllules mare hematopotica, per l'objectiu és que en un futur es pugui aplicar per al tractament de malalties autoimmunitries i l'envelliment.