VALL D'HEBRON INSTITUTO DE ONCOLOGÍA
MADRID, 28 ago. (EUROPA PRESS) -
Un treball liderat pel doctor Josep Villanueva, investigador principal del Grup de Biomarcadors Tumorals del Vall d'Hebron
Institut d'Oncologia (VHIO), ha descobert una funció alternativa extracel·lular de la proteïna HMGA1 relacionada amb la invasió tumoral.
Segons detallen els responsables de l'estudi, aquesta troballa obre la porta a fàrmacs específics per al càncer de mama triple negatiu.
El treball, publicat a la revista 'Clinical Cancer Research' i possible gràcies a la Fundació Susan G. Komen, és fruit a més d'un esforç col·laboratiu d'investigadors del Vall d'Hebron Barcelona Hospital Campus, atès que en ell, a més d'investigadors del propi VHIO, també hi han participat investigadors del Vall d'Hebron Institut d'Investigació (VHIR) i del departament d'oncologia i de patologia de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron. Alguns investigadors a més pertanyen a la xarxa CIBERONC.
El descobriment va arribar en analitzar el secretoma de les cèl·lules cancerígenes, i així van veure que HMGA1 es trobava en un lloc diferent al que fins llavors es coneixia.
El secretoma està compost pel conjunt de proteïnes secretades per les cèl·lules. Aquestes proteïnes s'utilitzen per enviar missatges entre cèl·lules, i realitzen multitud de funcions.
No obstant això, al laboratori del Grup de Biomarcadors Tumorals del VHIO han descobert que hi ha un grup de proteïnes teòricament intracel·lulars que també se secreten en cèl·lules tumorals.
Els seus estudis suggereixen que una fracció del proteoma intracel·lular podria exercir papers imprevistos a l'espai extracel·lular durant la tumorogènesi.
"Un dels objectius del nostre treball era buscar noves dianes terapèutiques per al càncer de mama triple negatiu que estiguessin relacionades amb la invasió tumoral. Per fer-ho, comparem el secretoma de línies invasives i no invasives i vam veure que hi havia un grup de proteïnes que no haurien de ser aquí, atès que no estaven considerades com una secreció clàssica", apunta el doctor Josep Villanueva.
Entre aquestes proteïnes es trobava HMGA1, que "des de fa anys" se sabia que estava relacionada amb els processos de metàstasi i d'invasió del càncer, però que en trobar-se al nucli cel·lular "no era viable com a objectiu per al desenvolupament de fàrmacs específics que hi anaven dirigits en contra".
"Aquesta proteïna té una germana, que és HMGB1, i és un marcador de necrosi que es troba a la sang. És possible que tota la família HMG tingui predisposició a ser a diversos llocs, i és una altra de les vies d'investigació que s'obren arran d'aquest treball. Ara la secreció de proteïnes teòricament intracel·lulars pot obrir noves vies per buscar fàrmacs antitumorals", continua exposant.
D'acord amb el judici d'aquests investigadors, el treball no només permet que es comencin a investigar nous fàrmacs que emprin a HMGA1 com a diana, també ha servit per demostrar que pot ser utilitzat com un biomarcador que predigui l'inici de la metàstasi abans que aquesta s'iniciï.
"Hem demostrat una correlació entre la secreció d'HMGA1 i el seu canvi en la localització subcel·lular (de nuclear a citoplàsmic). Utilitzant aquesta correlació hem mostrat que la localització subcel·lular d'HMGA1 en mostres clíniques prediu la incidència de metàstasi en el càncer de mama triple negatiu", conclou Villanueva.
