MADRID 25 oct. (EUROPA PRESS) -
Una investigació liderada per l'Institut de Ciències del Mar, del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), ha desenvolupat un test per predir el sexe dels peixos basat en la detecció de marques epigenètiques, marques químiques que es troben a l'ADN i donen informació de com han d'expressar-se els gens.
El test permet predir el sexe amb una fiabilitat propera al 90% i pot tenir aplicacions en aqüicultura i biologia de la conservació, segons ha explicat el professor d'investigació de l'Institut de Ciències del Mar, Francesc Piferrer, líder de l'estudi, que es publica a 'Epigenetics'.
En la producció aqüícola, permet determinar la proporció de mascles i femelles en els juvenils, la qual cosa pot contribuir a seleccionar els millors individus i augmentar-ne la producció.
En biologia de la conservació, el mètode permetria conèixer millor la demografia de poblacions salvatges, per millorar la seva gestió i conèixer la capacitat reproductiva d'espècies amenaçades, segons afegeix el científic.
El desenvolupament del test s'ha dut a terme utilitzant el llobarro ('Dicentrarchus labrax') com a model experimental. "Les marques epigenètiques ja s'havien aplicat recentment en la determinació del sexe d'un arbre, el pollancre balsámico ('Populus balsamifera'), però aquesta és la primera vegada que s'aplica en un animal", assegura Piferrer, que diu que el mètode és útil per a la predicció del sexe en el llobarro, així com en altres espècies similars, però possiblement podria ser aplicat a altres animals vertebrats amb les adaptacions adequades.
L'estudi, la primera autora del qual és Dafni Anastasiadi, investigadora postdoctoral de l'Institut de Ciències del Mar, i que compta amb la participació de Núria Sánchez, doctoranda del mateix centre, s'ha realitzat amb mostres obtingudes en el marc del projecte europeu AQUAEXCEL, en el qual, a més dels investigadors del CSIC, hi han participat investigadors francesos de l'Institut Francès d'Investigació per a l'Explotació del Mar (IFREMER) i de l'Institut Nacional de la Investigació Agronòmica. Com a resultat de l'estudi, el CSIC ha sol·licitat una patent europea per a les potencials aplicacions del mètode.
MARQUES ÚTILS PER A CÀNCER
Segons informa el CSIC, per al desenvolupament del test, els científics han partit d'una de les modificacions químiques més conegudes i importants en epigenètica: la metilació de la citosina en un dinucleòtid citosina-guanina en la seqüència de l'AND.
Les marques de metilació del dinucleòtid citosina-guanina es troben en tot el genoma, tant en els gens com a les regions entre els gens.
La metilació de la citosina actua com un sistema binari: està o no està metilat. Però en un gen hi ha molts parells de citosina-guanina, i és la combinació dels metilats i no metilats la que ofereix la informació, que s'expressa en valors d'entre el 0 i el 100%.
"Les alteracions en els nivells de metilació dels dinucleòtids citosina-guanina es tradueixen en canvis permanents en l'expressió dels gens afectats", ha explicat Piferrer.
Els investigadors van seleccionar set gens relacionats amb el desenvolupament sexual del llobarro i van analitzar la metilació dels dinucleòtids guanina-citosina en aquests gens.
Les dades obtingudes es van introduir en un model d'aprenentatge automàtic amb el qual es va obtenir la informació per determinar el sexe en aquests peixos amb un 89% de fiabilitat.
"La identificació de marques epigenètiques és objecte de nombroses investigacions. Per exemple, molts estudis sobre càncer se centren en el desenvolupament d'aquest tipus de marques, perquè donen informació no només per al diagnòstic sinó també per al pronòstic de certs tumors abans que aquests es manifestin. Actualment, hi ha un gran interès en el desenvolupament de marques epigenètiques, tant en ciències agràries com per a la gestió de recursos naturals", ha conclòs Piferrer.
