Passen de menjar partícules fecals a ser "voraces depredadores" de crustacis i peixos
BARCELONA, 21 febr. (EUROPA PRESS) -
Investigadors del CSIC han descrit la dieta que porten les cananes en les seves primeres fases de vida, quan són paralarvas, cridades així perquè no es dona una veritable metamorfósis com en altres larves i la biologia de les quals suposa encara "un misteri", a pesar que aquest tipus de calamars oceànics tenen una gran importància en l'economia mundial i sí que s'està molt estudiada la biologia dels adults.
Aquestes paralarvas s'alimenten de restes orgàniques i partícules fecals de zooplancton --són detritívores--, però en créixer passen a ser "voraces depredadores de crustacis i peixos oceànics" segons el treball, publicat en 'Scientific Reports'.
Científics de l'Institut de Ciències del Mar (ICM) de Barcelona i del Museu Nacional de Ciències Naturals de Madrid (MNCN) han realitzat l'estudi, amb participació del Centre d'Investigacions Biològiques del Nord-oest (Cibnor) de Mèxic, i han desenvolupat una nova tècnica que podria aplicar-se en estudis per a altres animals.
Les anàlisis van revelar que el tracte digestiu contenia matèria d'origen continental --com a insectes, plantes vasculars i algues d'aigua dolça-- i organismes marins, però també fongs associats a la degradació de material orgànic i microorganismes associats a partícules fecals, la qual cosa és un indici que tenen aquesta dieta detritívora.
Es tracta d'una alimentació molt abundant per la qual no requereixen caçar: "És possible que aquesta primera alimentació representi un avantatge adaptatiu enfront d'altres cefalòpodes", la qual cosa explicaria el seu èxit ecològic, ha explicat el científic de l'ICM-CSIC Fernando A. Fernández-Álvarez.
COMBINAR DUES TÈCNIQUES
Per al treball van utilitzar exemplars procedents de campanyes oceanogràfiques realitzades al Pacífic i l'Atlàntic, i van recórrer a una tècnica de seqüenciació massiva de l'AND que produeix nombroses còpies de fragments petits de marcadors moleculars i que permeten identificar les diferents espècies animals en una mateixa mostra, cridada 'DNA metabarcoding'.
Per superar problemes que implica aquesta tècnica quan s'estudia la dieta d'un animal, van combinar aquesta tècnica per primera vegada amb la microdissecció làser, que els va permetre aïllar el contingut estomacal de paralarvas molt petites, de només 1 i 2 mil·límetres de longitud.
Les 22 espècies de cananes suposen la meitat de les captures de cefalòpodes que es realitzen al món --del total de 850 espècies--, i es pesquen cada any entre 1,6 i 2,4 milions de tones.
