BARCELONA 28 nov. (EUROPA PRESS) -
Investigadors del Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona han trobat el gen NTRK3 com a responsable de desencadenar el trastorn de pànic, que són atacs de por freqüents i sobtats que poden influir en la vida quotidiana dels pacients, i la investigació ha estat publicada en la revista 'Journal of Neuroscience'.
Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), a Espanya hi ha un centenar de persones que pateixen aquesta malaltia, que s'inclou en els trastorns d'ansietat i té una base neurobiològica i genètica, de la qual fins ara s'havien descrit alguns gens, però sense conèixer la seva contribució fisiopatològica, ha informat aquest dijous el CRG en un comunicat.
El CRG ha descrit per primera vegada el gen NTRK3, que és el responsable de la codificació d'una proteïna essencial per a la formació del cervell, la supervivència de les neurones i l'establiment de les connexions entre les quals hi ha, com un "factor de susceptibilitat genètica" per desenvolupar el trastorn del pànic.
Els científics han observat que la desregulació d'aquest gen produeix "canvis en el desenvolupament cerebral que provoquen que el sistema de memòria relacionat amb la por no funcioni correctament", ha explicat la cap del grup de Neurobiologia Cel·lular i de Sistemes del CRG, Mara Dierssen.
Així, la persona que pateix el trastorn, que sol manifestar-se entre els 20 i 30 anys, sobreestima el risc d'una situació i sent més por del que és habitual, a més que guarda aquesta informació durant més temps i de manera més consistent.
Els afectats pateixen una "sobreactivació de l'hipocamp i una activació alterada del circuit de l'amígadala", el que comporta una formació exagerada de les memòries de la por.
Tot i que existeix aquesta base genètica, també influeixen altres factors ambientals com l'estrès acumulat, per la qual cosa els investigadors han conclòs que l'elevat estrès de la societat espanyola --actualment el 30% pateix trastorns d'ansietat-- pot estar relacionat amb l'increment de l'aparició d'aquesta patologia, que encara no té cura i es tracta amb fàrmacs que poden bloquejar els símptomes més forts.
