BARCELONA, 1 oct. (EUROPA PRESS) -
Investigadors de l'Institut de Biologia Molecular de Barcelona (IBMB) del CSIC han desxifrat com l'ADN realitza els seus primers plegaments, els més bàsics, que contenen la informació genètica, i han demostrat que és certa la teoria sobre l'empaquetament de l'ADN en les cèl·lules.
L'estudi, publicat a la revista 'Nature Communications', ha resolt una paradoxa que ha estat objecte de debat durant més de tres dècades, amb el que posa noves bases a l'estudi sobre com l'empaquetament de l'ADN permet emmagatzemar tanta informació en un petit espai del nucli de les cèl·lules, ha explicat en un comunicat la delegació catalana del CSIC.
"El que s'havia descrit teòricament sobre com es plegava l'ADN no coincidia amb els resultats de calcular el nombre d'entrecreuaments segons aquesta teoria, així que, o bé la teoria no era certa, o els càlculs eren incorrectes", ha explicat l'investigador principal, Joaquim Roca.
Els investigadors, de la Unitat de Biologia Estructural (SBU-IBMB-CSIC), han aplicat una nova estratègia per calcular amb gran precisió el nombre d'entrecreuaments de la doble hèlix en els nucleosomes --estructures que constitueixen l'unitat fonamental de la forma d'organització de les cèl·lules eucariotes, la cromatina-- en condicions fisiològiques.
"Hem examinat la topologia de més de 1.000 nucleosomes dins de la cèl·lula, la qual cosa ens ha permès descobrir un valor diferent al que s'havia assumit com a correcte fins ara", ha destacat la primera autora de l'article, Joana Segura.
El nou valor obtingut en el laboratori de Barcelona ha resolt l'anomenada "paradoxa del nombre d'enllaç de l'ADN nucleosomal", que es refereix a una incongruència en la forma en la qual es plega l'ADN per formar els nucleosomes.
"Aquest problema implicava que realment encara no enteníem del tot com s'empaqueta l'ADN a l'interior de la cèl·lula, ni tan sols en el seu nivell més elemental", segons Roca.
UN COLLARET DE COMPTES
Els nucleosomes són un complex d'ADN i proteïnes histones, i en cadascun hi ha prop de 146 parells de bases d'ADN que emboliquen una agrupació de vuit histones --un octàmero--; la repartició d'aquesta estructura al llarg de milers o milions de parells de bases d'ADN genera una fibra semblant a un collaret de comptes.
Aquest plegament redueix més de quatre vegades la longitud de les molècules d'ADN, fent-les molt més flexibles, amb el que poden empaquetar en cromosomes i distribuir-se de forma ordenada en el nucli cel·lular.
