Publicat 03/04/2018 16:48

Una intervenció del metge de família redueix un 45% l'ús d'ansiolítics

L'estudi, liderat per metges de Balears, ha seguit a 532 pacients

La doctora Caterina Vicens, metgessa de família a Balears
BENZORED

PALMA DE MALLORCA, 3 abr. (EUROPA PRESS) -

Un estudi promogut per la Xarxa d'Investigació en Activitats Preventives i Promoció de la Salut (RediAPP), que ha estat liderat des de Balears, avala que "una breu" intervenció educativa per part del metge de família ajuda a reduir el consum dels ansiolítics i hipnòtics més freqüents gairebé a la meitat (un 45 per cent).

L'estudi desenvolupat pel projecte BenzoRed ha estat liderat per la doctora Caterina Vicens, metgessa de família a Balears, i publicat en la revista 'British Journal of Psychiatry'. Hi han participat un total de 75 metges de família de València, Balears i Catalunya.

En total, es va realitzar sobre 532 pacients amb una edat entre 18 i 80 anys, amb consum de benzodiazepines des de feia més de sis mesos i sense cap malaltia psiquiàtrica greu.

Segons expliquen, va consistir a analitzar si amb entrevistes estructurades als pacients, donant-los pautes escrites sobre la deshabituació i visites de seguiment des de les consultes de l'Atenció Primària, s'aconseguia reduir el consum de benzodiazepines.

Els pacients es van dividir en tres grups. Un grup de control sobre el qual no es va fer cap intervenció educativa, i dos grups d'intervenció. En un primer grup es va realitzar des de la consulta: entrevista estructurada, se li van oferir pautes de deshabituació i informació escrita sobre com realitzar-la. En un segon grup a més de tot l'anterior, es van realitzar també visites de seguiment.

En finalitzar la intervenció d'un any, expliquen, es va observar una reducció del consum de benzodiazepines del 45% en el primer grup intervenció i del 45,2% en el segon grup d'intervenció.

Amb aquests resultats, Vicens ha explicat que aposten "per conscienciar i formar als metges de família perquè facin aquestes intervencions des de les seves consultes".

"Es tracta que metge i pacient tinguin una entrevista en la qual parlen dels avantatges i inconvenients del consum, de les conseqüències negatives, del concepte de dependència i del reconeixement dels símptomes d'abstinència incidint que són transitoris", assegura.

D'altra banda, l'equip investigador ha desenvolupat una sèrie de pautes i consells dirigits als metges de família per formar-los en la deshabituació de les benzodiazepines.

Per això, abans de començar amb la deshabituació de les benzodiazepines s'ha de valorar en quin moment està el pacient (si el seu insomni o ansietat són molt intensos o no), si disposa de suport social, o si té patologies psiquiàtriques greus (cosa que determinaria la seva derivació a un especialista).

RISC DEL CONSUM

Una vegada es decideix que el pacient és susceptible de començar amb la reducció del consum de benzodiazepines, cal informar-lo del risc que pot tenir per la seva salut el consum d'aquests fàrmacs de forma perllongada i dels beneficis de la seva deshabituació. I començar amb una deshabituació personalitzada segons cada pacient, expliquen.

Per a Vicens, "l'objectiu és realitzar un descens entre el 10 i el 25 per cent de la dosi inicial cada dues setmanes, encara que sempre en funció de com se sent i ho porta el pacient".

"És preferible una reducció més lenta i progressiva, que no anar massa ràpid i que hàgim d'incrementar la dosi novament perquè el pacient pateix massa abstinència", ha afirmat.

Contingut patrocinat