MADRID, 21 nov. (EUROPA PRESS) -
Els Mossos d'Esquadra han anunciat que començaran a utilitzar el proper mes de gener la pistola elèctrica Taser, un element de defensa reivindicat per sindicats policials a tot Espanya però davant el qual el Ministeri de l'Interior manté el seu veto, no permetent que s'usi per agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil.
Fonts d'Interior consultades per Europa Press han informat que el Departament que dirigeix Juan Ignacio Zoido manté en estudi l'ús de la Taser, encara que els tècnics i experts en seguretat es decanten majoritàriament per no fer extensiu aquest element de defensa entre els agents de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat.
La cautela d'Interior contrasta amb l'anunci realitzat pels Mossos d'Esquadra en un moment en el qual el Govern de la Generalitat es manté intervingut en aplicació de l'article 155 de la Constitució. Fonts de la policia catalana van confirmar que, segons avançava 'La Vanguardia', ultimen els tràmits per començar a utilitzar les pistoles elèctriques. Preveuen que la primera regió policial que les implementi sigui Girona.
Els sindicats policials són partidaris de l'ús de la pistola elèctrica per als agents més exposats a perill. Així ho van reclamar el passat 25 de juliol, quan membres de la Unitat d'Intervenció Policial (UIP) de la Policia Nacional a la frontera de Melilla van reduir un individu que els amenaçava amb un ganivet. Amb aquesta finalitat, li van llançar al cap una barrera de plàstic per senyalitzar el trànsit.
La imatge es va fer viral després que la publiqués en xarxes socials el Ministeri de l'Interior. El titular de la cartera, Juan Ignacio Zoido, es va comprometre a estudiar qualsevol millora en la dotació de mitjans en un moment en el qual es manté el nivell 4 d'alerta antiterrorista davant l'amenaça gihadista.
En aquells dies, Zoido va dir que, com és habitual, serien els tècnics del Ministeri els quals valorarien si és convenient atendre a la demanda per generalitzar l'ús de les pistoles Taser. "Hem de guardar sempre la proporcionalitat", va indicar.
Els tècnics d'Interior són poc inclinats a utilitzar el dispositiu elèctric per la seva perillositat, ja que una mala utilitazió pot comportar greus danys físics i fins i tot la mort de la persona reduïda per una descàrrega. Els seus partidaris asseguren que la Taser no és letal i que, a més, constitueix una alternativa a l'ocupació de l'arma de foc reglamentària.
134 TASER PER ALS MOSSOS
Segons van explicar aquest dilluns fonts dels Mossos d'Esquadra, les pistoles s'hauran d'utilitzar sempre juntament amb un dispositiu d'enregistrament personal i un desfibril·lador automàtic. En l'actualitat, les càmeres que portarà al pit el policia autonòmic per tenir gravada la seva actuació estan en plena licitació.
La Conselleria d'Interior, intervinguda pel Govern de Mariano Rajoy com la resta de la Generalitat des del 28 d'octubre en aplicació de l'article 155 de la Constitució, va formalitzar el contracte de compra el 29 de juny de 134 dispositius conductors d'energia (DCE) --el nom tècnic de la pistola--, material de simulació i 7.500 cartutxos, 2.000 d'entrenament i 5.500 d'entrenament i servei.
La previsió dels Mossos és que es posin en servei 120 Taser de les 134 adquirides, i la resta quedin per a les unitats de formació. Les portaran els caps de torn de les comissaries i comandaments de la Brigada Mòbil (Brimo), l'Àrea de Recursos Operatius (Arro) i el Grup Especial d'Intervenció (GEI). En total, uns 1.600 efectius catalans estaran formats per utilitzar aquests dispositius.
Des de les organitzacions representatives de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, que han llançat una campanya per aconseguir l'equiparació salarial amb policies autonòmiques, es veu en l'ús de la defensa elèctrica un altre "greuge comparatiu", en aquest cas referent a material dotacional, ja que no entenen que uns Cossos sí puguin utilitzar la Taser i d'altres no.
L'Ertzaintza disposa de la Taser des del passat mes de març, encara que la Conselleria de Seguretat del Govern Basc determina que només es poden utilitzar en "situacions excepcionals i de risc greu". Després de la formació específica, es va regular que la pistola s'emprés per les patrulles d'intervenció ràpida de la Brigada Mòbil, uns grups que actuen en casos de "situacions de risc elevat i greu per a la seguretat de les persones o béns".
FALTA D'UNA NORMATIVA COMUNA
Sobre aquesta qüestió s'han interessat grups parlamentaris com Compromís, que ha portat al Congrés una proposta basant-se en informes d'organitzacions com Amnistia Internacional per sol·licitar la prohibició de la Taser. La CUP és un altre dels partits que manté, si escau al Parlament de Catalunya, una posició més contundent contra aquest tipus de defenses.
El passat 14 de setembre, Compromís va alertar que, segons les seves dades, a Espanya ja hi havia 1.000 pistoles distribuïdes entre policies locals d'uns 200 municipis, principalment a Canàries, Andalusia, Múrcia, Comunitat Valenciana i Catalunya.
Compromís subratllava les contradiccions per la falta d'una normativa comuna i al·ludia a la negativa del Ministeri de l'Interior: "Assegura que la Direcció general de la Policia i la Guàrdia Civil mantenen la decisió de no adquirir defenses elèctriques per a la dotació de les seves unitats, sobre la base dels riscos que es poden generar".
En el text del diputat Joan Baldoví s'al·ludia a la mort el 2005 sota custòdia en dependències de la Guàrdia Civil a Roquetas d'una persona "després de ser reduïda amb una porra elèctrica". També s'apuntava que a Catalunya, de l'estiu del 2015 a març del 2016, "la Taser es va utilitzar vuit vegades i en totes elles --menys en una ocasió-- les persones reduïdes amb aquest dispositiu o bé eren malalts mentals o bé individus que estaven sota els efectes de les drogues".
"Els protocols sobre la utilització d'aquestes armes són mínims o insuficients i solen obviar que no s'hagués d'usar amb col·lectius vulnerables, com persones d'edat avançada o discapacitats", defensava Baldoví.
