BARCELONA 23 oct. (EUROPA PRESS) -
L'inspector de la Policia Nacional i cap del Grup d'Anàlisi de Barcelona, Rafael Jiménez, narra a la seva primera novel·la, 'Inchaurrondo Blues', la història d'un nen basc i un fill de guàrdia civil que teixeixen una amistat al barri d'Inchaurrondo gràcies al futbol i als seus ídols: els jugadors de la Reial Societat, enmig del clima opressiu dels anys 80 al País Basc per la violència d'ETA.
'Inchaurrondo Blues' (Principal de los Libros), que ha sortit aquest dimecres a la venda, comença amb el trasllat de la família Navarro a Inchaurrondo després de l'ascens del pare a tinent de la Guàrdia Civil; la dona i els fills han d'abandonar el poble granadí d'Atarfe per començar una vida a la caserna, on fora dels seus murs són detestats per gran part dels seus veïns.
Una vegada allà, el fill petit, Eloy, a la consulta del metge coneix Ander, fill d'un terrorista recentment iniciat, un nen coix que somia amb ser porter de futbol, amb qui iniciarà una amistat que els portarà a fundar un equip de futbol, el Racing d'Inchaurrondo, amb el qual puguin oblidar l'odi que es viu al barri, els disturbis i els atemptats.
La història, que recorre el passat familiar dels protagonistes a la recerca de nexes potser sorprenents, es narra a través de la veu d'Ander, perquè, malgrat que per a l'autor és molt clar qui són la víctimes d'aquesta història, volia reflectir que "els fills de terroristes també han patit i moltes vegades s'ha oblidat, tot i que és un sofriment diferent".
En una entrevista d'Europa Press, Jiménez --que s'inicia en el món de la novel·la després de coordinar dos llibres amb els casos més mediàtics de la Policia Nacional: 'Barcelona Negra' i 'España Negra'-- explica que, amb tot, la seva intenció és "deixar oberta la porta a l'esperança", perquè per a ell els nens són els únics que tenen la clau de la pau definitiva al País Basc.
Així, creu que "és francament difícil que la generació actual solucioni aquest problema bloquejat", perquè per a ell els terroristes, excepte en comptades excepcions, no han demanat perdó, si ho han fet ha estat de manera interessada, i, tot i que hi hagi víctimes que hagin atorgat l'esmentat perdó, és molt difícil per a la majoria d'elles, segons les seves paraules.
EL CONFLICTE SEGUEIX
"El gran conflicte segueix permanentment. Aquesta mateixa setmana hem pogut comprovar com en diversos punts del País Basc hi ha hagut manifestacions, com si fos quelcom a celebrar el fet que persones que han assassinat nens siguin alliberats, en virtut d'una sentència respectable perquè la llei cal respectar-la sempre", ha valorat sobre la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans que rebutja la doctrina Parot.
"No hem d'oblidar que l'únic que volem tots és que aquesta organització terrorista digui quan i on deixa les armes", ha indicat l'autor, que considera que les coses han canviat entre els anys 80 i l'actualitat a Donosti, però que encara no s'ha arribat al final definitiu de la banda.
LA "LLAVOR" DE LA HISTÒRIA
La llavor d'aquesta història es remunta quan Rafael Jiménez encara no era policia, i va escoltar per primera vegada que un nen havia mort en un atemptat d'ETA; es tractava de Fabio Moreno, un nen de dos anys que va morir amb l'esclat d'un cotxe bomba en el qual viatjava amb el seu pare, el guàrdia civil Antonio Moreno, el 7 de novembre del 1991 a Erandio (Biscaia).
El terrorista va veure que el menor entrava al cotxe del seu pare "i no va tenir cap objecció a prémer el botó i van saltar pels aires els dos, amb la curiosa coincidència que el pare va sobreviure i el nen va morir"; això el va fer reflexionar per primera vegada sobre què hi havia en la ment d'un terrorista.
L'autor assegura que en aquesta història "del que menys hi ha" és de la seva vida com a policia, i per retratar l'ambient que es vivia al País Basc els anys 80 s'ha amarat de lectures, visites com a turista i observador, i les moltes experiències relatades pels companys.
