Narra el que "la història ha amagat" sobre els pirates
BARCELONA, 15 juny (EUROPA PRESS) -
La catedràtica de Comunicació i escriptora Imma Tubella ha guanyat el Premi Nèstor Luján de novel·la històrica 2021, que ha convocat Columna Edicions i ha dotat amb 6.000 euros, amb la novel·la de pirates 'Els insubmisos del mar', ambientada en el segle XVIII.
En una roda de premsa aquest dimarts, Tubella, que va ser rectora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) entre el 2006 i 2013, ha explicat que va voler escriure una novel·la de pirates sobretot per explicar tot el que "la història n'ha amagat".
En aquest sentit, ha destacat l'existència de repúbliques de pirates autogestionades amb drets, com ara a una pensió o a vot de les dones, que van trigar segles a arribar als països occidentals.
La novel·la barreja ficció i realitat amb la història d'Antoni Ferragut, pare i avi de dos herois de la independència dels Estats Units, que li canvia la vida quan el periodista i escriptor Daniel Defoe li parla de Libertàlia, una colònia de pirates al nord de Madagascar on impera la llibertat.
Amb l'ajuda de Defoe, Ferragut abandonarà la seva vila originària, Sineu, a Mallorca, per anar a una comunitat en la qual homes i dones gaudeixen dels mateixos drets i llibertats i que té l'objectiu d'"alliberar territoris i persones de qualsevol jou".
QUAN TOT SEMBLAVA POSSIBLE
Tubella (Bisbal d'Empordà, 1953) ha explicat que la idea per a la novel·la va sorgir quan va trobar de manera casual un llibre titulat 'Libertalia', que va resultar ser el capítol d'una enciclopèdia de pirates atribuïda a Defoe, signada amb el pseudònim de capità Johnson.
Així va descobrir la colònia de pirates del nord de Madagascar que apareix en la novel·la, fundada per un pirata i un monjo: el capità Misson i el pare Caraccioli.
L'editora de Columna, Glòria Gasch, ha destacat la capacitat de Tubella per mostrar el corrent utòpic i llibertari que circulava en aquell segle en una novel·la que "combina molt bé l'acció i la utopia amb la política i la vida sentimental del protagonista".
Maria Carme Roca, membre del jurat juntament amb Gasch, Tin Luján, Vicent Sanchis i Jaume Sobrequés, ha descrit la novel·la com un cant a la llibertat, la tolerància i els drets humans en el segle de la Revolució Industrial i la Revolució Francesa, quan "tot semblava possible".
Gasch i Roca han destacat a més a més tant el carisma del protagonista com el paper que tenen les dones en la seva vida, que componen la seva personalitat.