IRB BARCELONA / BERNAT SERRA-VIDAL
BARCELONA, 17 abr. (EUROPA PRESS) -
Científics de l'Institut d'Investigació Biomèdica (IRB Barcelona) han demostrat per primera vegada la unió estable de dues proteïnes (dímer) en cervells de malalts d'Alzheimer, que han assenyalat com a potencial indicador biològic (biomarcador) i possible diana terapèutica d'aquesta malaltia.
L'estudi, publicat a la revista 'Analytical Chemistry', ha demostrat que aquest enllaç de dues molècules de proteïnes del tipus betaamiloide és estable, de tipus químic i molt fort --són covalents--, i impossible de trencar quan se'n manipula l'extracció del cervell en anàlisi de laboratori.
La investigació, liderada per científics de l'IRB Barcelona i de l'Institut Européen de Chimie et Biologie (IECB) a França, ha analitzat mostres de cervells de dos pacients d'Alzheimer i un de control, i ha conclòs que aquests dímers podrien ser l'espècie patològica més petita que desencadenés la malaltia de l'Alzheimer.
La líder del grup, Natàlia Carulla, ha explicat que el següent pas serà comprovar si es poden trobar en el líquid cefaloraquidi i, després, fer assajos clínics per relacionar la seva presència i intensitat amb el desenvolupament de la malaltia, per poder analitzar-los en pacients amb vida.
"Postulem que, ara sí, es podrien fer les passes per validar els dímers com a biomarcador per a l'Alzheimer", ha defensat Carulla, al capdavant d'un equip que ha desenvolupat un mètode robust i sensible que permet l'anàlisi del dímer en qualsevol mostra biològica, en col·laboració amb l'equip d'espectrometria de masses encapçalat per Marta Vilaseca.
DETECCIÓ PREMATURA
Actualment, els dos biomarcadors més ben establerts per fer un diagnòstic precoç de l'Alzheimer són la concentració de la proteïna betaamiloide i de la proteïna tau fosforilada en líquid cefaloraquidi, però no tots els casos d'aquestes alteracions acaben desenvolupant la malaltia.
Per això, els investigadors cerquen nous indicadors biològics que permetin conèixer a fons els diferents estadis de la malaltia i detectar-la el més prematurament possible per gestionar-la adequadament.
Fins avui es desconeixia si les dues molècules de betaamiloide formant el dímer estaven unides entre si per un enllaç químic o no, un fet important perquè, si no ho estan, es podria trencar la unió durant la manipulació de les mostres per analitzar-les al laboratori i la seva concentració no es podria mesurar acuradament.
"Els dímers es preserven durant el procés d'extracció usat en el laboratori i són, en conseqüència, idèntics del que hi ha en el cervell de pacients amb Alzheimer", han relatat els investigadors Aurelio Vázquez de la Torre i Marina Gay, primers signants de l'estudi.
