L'IRB Barcelona demostra 'in vivo' que és necessària per al creixement de neurones
BARCELONA, 27 juny (EUROPA PRESS) -
Investigadors de l'Institut d'Investigació Biomèdica (IRB Barcelona) han descobert que la proteïna NEK7 regula la formació de neurones en una regió del cervell associada a la memòria, l'hipocamp, i han demostrat 'in vitro' i 'in vivo' que és important perquè es creïn correctament.
L'estudi, publicat a 'Nature Communications', ha conclòs que
aquesta proteïna és necessària per al creixement i ramificació de prolongacions de les neurones anomenades dendrites --dedicades a rebre estímuls i a l'alimentació cel·lular--, així com per a la formació i morfologia de les espines que en surten.
Es coneixia que aquesta proteïna té un paper clau en la divisió cel·lular, regulant microtúbuls --filaments que es contreuen, s'allarguen, s'agrupen i es dobleguen-- i els centrosomes --estructures que ajuden a separar els cromosomes durant la divisió--, però mai s'havia vist una funció d'aquest gen a les neurones.
Quan els investigadors van reduir els nivells d'aquesta proteïna, les protuberàncies de les neurones eren més curtes i generaven menys estructures sinàpticas --de transmissió d'impulsos-- i ptijors.
L'investigador Jens Lüders ha liderat el treball a l'IRB Barcelona, en col·laboració amb grups de la Universitat de Barcelona (UB) i l'Institut de Biologia Molecular de Barcelona (IBMB-CSIC), i el seu descobriment podria servir per predir efectes secundaris de medicaments contra el càncer.
ANÀLISI GENÒMIC
En realitzar una anàlisi genòmica sobre neurones en cultiu, els investigadors han identificat uns reguladors denominats "reguladors de microtúbuls mitòtics", que estan molt actius en les neurones mentre es diferencien i per tant es dedueix que tenen rols clau durant aquest procés.
Explorar aquesta premissa permetrà una millor comprensió de la funció de la xarxa de microtúbuls a les neurones, però "també podria ajudar a predir els efectes secundaris dels medicaments contra el càncer", ha explicat el primer autor de l'estudi, Francisco Freixo.
"No és sorprenent que alguns agents quimioterapèutics que afecten les funcions dels microtúbuls a les cèl·lules mitòtiques també tinguin efectes secundaris greus al sistema nerviós", ha destacat Lüders, cap del laboratori Organització de Microtúbuls.
CONÈIXER MILLOR ELS MICROTÚBULS
El líder del treball ha afegit que "és de summa importància tenir un coneixement millor i més complet de la identitat dels reguladors de microtúbuls a les neurones: què fan, quan i com operen i el que succeeix quan no estan o quan estan mal regulats", han conclòs els investigadors.
Les mutacions als gens que codifiquen els reguladors del citosquelet de microtúbuls estan associades amb malalties neurodegenerativas i trastorns del neurodesenvolupament, com l'Alzheimer, malalties del desenvolupament cerebral i la disfunció neuronal.
Aquest estudi ha estat finançat pel Ministeri d'Economia i Competitivitat a través de Feder, la Generalitat i la Fundació Bancària La Caixa.
