BARCELONA 28 nov. (EUROPA PRESS) -
Un estudi ha identificat un mecanisme neural en humans que segmenta l'experiència en unitats de memòria i les divideix per canvis en els successos, a manera de "fronteres", que utilitza per emmagatzemar els esdeveniments a llarg termini i reactivar-los posteriorment.
El treball, liderat per l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (Idibell) de L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona) i publicat per la revista 'Current Biology', ha detectat que aquest procés d'emmagatzematge té lloc quan s'identifica un "esdeveniment frontera".
Ha destacat que a través d'aquest procés, el sistema de memòria implementa durant el curs de l'experiència "un model organitzatiu que impacta en com quedaran emmagatzemats els records de la nostra experiència", segons l'investigador de la Universitat de Barcelona (UB) Lluís Fuentemilla, últim autor de l'estudi, han explicat l'Idibell i la UB en un comunicat aquest dimarts.
L'estudi es basa en una teoria que diu que el cervell actua fent prediccions constants basades en l'experiència prèvia i, quan aquestes fallen, el cervell interpreta que es troba davant un "esdeveniment frontera" que delimita com es codifiquen les experiències viscudes.
"Els canvis de context o esdeveniment frontera serien percebuts com errors en la nostra predicció i servirien al nostre sistema de memòria per indicar el final d'un episodi i el possible inici d'un de nou", ha afirmat.
El primer autor de l'estudi, Ignacio Sols, ha explicat que el procés d'emmagatzematge comença quan el cervell interpreta que l'esdeveniment ha acabat, i no mentre es desenvolupa.
CARES I OBJECTES
Els investigadors han posat els participants de l'estudi a observar seqüències d'imatges d'una mateixa categoria --per exemple, rostres humans--, que es veia interrompuda per un element diferent --un objecte qualsevol-.
La resposta dels participants, mesurada amb tests de memòria i monitorizarda per encefalograma, i els resultats conclouen que els elements dins d'un mateix episodi --com dos rostres en una seqüència contínua de rostres-- eren més fàcils d'ordenar temporalment que els que havien estat observats en episodis diferents --separats per objectes--.
