BARCELONA 19 nov. (EUROPA PRESS) -
Un estudi coordinat per investigadors de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) i metges de l'Hospital del Mar de Barcelona han identificat unes variants específiques en el gen PATJ que predisposen a una pitjor recuperació de l'ictus isquèmic.
Set de cada deu pacients amb aquestes variants pateixen seqüeles greus tres mesos després de l'infart cerebral, en quedar en una situació de dependència, davant menys de la meitat dels pacients que no presenten aquestes variants, ha informat aquest dilluns el centre en un comunicat.
El treball, que s'ha publicat en la revista 'Circulation Research', s'ha fet amb dades de més de 2.000 pacients i 12 centres internacionals i, segons el coordinador de l'estudi, Jordi Jiménez Conde, és el primer que troba "resultats consistents i que es repliquen a diferents països".
L'estudi ha analitzat el grau de discapacitat al cap de tres mesos de més de 2.000 pacients amb ictus isquèmic, que és el que es produeix per l'obstrucció d'una artèria cerebral i representa el 88% del total, estudiant múltiples factors clínics i les seves dades genètiques, amb més de 5 milions de variants genètiques per individu.
Jiménez Conde ha afirmat que el gen PATJ --implicat en les unions cel·lulars, amb una presència important en el teixit nerviós-- mostra "diverses variants que influeixen de manera significativa en la recuperació dels pacients".
La primera signant de l'estudi, Marina Mola-Caminal, ha remarcat que s'han identificat una sèrie de variants genètiques relativament comunes en la població, associada a una pitjor recuperació de l'ictus al cap de tres mesos.
Aquest fet obre la possibilitat a estudiar els mecanismes que utilitza aquest gen per influir sobre el procés: "En un futur, aquestes variants es podrien utilitzar com a biomarcador en el moment de l'ictus" per personalitzar les estratègies de rehabilitació.
Jiménez Conde ha remarcat que també pot indicar una zona del genoma molt involucrada en processos de neuroplasticitat i neuroregeneració, i "potser, es coneixen bé les vies, es poden desenvolupar tractaments nous que utilitzin aquest gen com a diana terapèutica i ajudin a millorar el pronòstic dels pacients".
