BARCELONA 12 abr. (EUROPA PRESS) -
Investigadors liderats per l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) i de l'Hospital del Mar de Barcelona han identificat un biomarcador per diagnosticar un limfoma cutani molt agressiu i sense guarició, que es coneix com Síndrome de Sézary.
En el treball, que publica la revista 'Leukemia', els científics han revelat la importància de la proteïna quinasa TAK1 en el diagnòstic d'aquesta malaltia rara, un subtipus de limfoma cutani de cèl·lules T.
L'estudi, en el qual també hi han col·laborat investigadors de l'IRB i de l'Idibaps, ha pogut certificar, primer en models in vivo, en ratolins i després amb mostres de pacients, que aquesta proteïna, que ja se sap que és essencial en el desenvolupament dels limfomes de cèl·lules B, està també activada en la Síndrome de Sézary.
Amb els nous resultats, els investigadors asseguren que ja es disposa d'un biomarcador que facilita el diagnòstic de la malaltia, i s'obre la porta a trobar un tractament.
"És interessant que la proteïna TAK1, quan està activada, també indueix diverses vies protumorogèniques, com la via NF-kB i catenina, que també poden ser un objectiu terapèutic en determinats tumors", ha destacat el líder del treball, Lluís Espinosa.
En aquest sentit, "el biomarcador identifica i ajuda a diagnosticar i a estratificar els pacients que es podran tractar amb els inhibidors d'aquestes vies", una possibilitat que encara està pendent de més estudis.
Fernando Gallardo ha destacat la importància dels resultats de l'estudi per a un grup de pacients afectats per una "malaltia que es pot considerar rara".
Explica que es tracta d'un tipus de limfoma molt agressiu, sense un altre tractament que el trasplantament al·logènic de medula òssia o bé quimioteràpia pal·liativa, per la qual cosa obrir aquesta porta per al diagnòstic i el possible tractament és una "gran notícia per a aquests pacients".
MALALTIA HETEROGÈNIA
Segons Gallardo, es tracta d'una malaltia molt heterogènia des del punt de vista genètic i, per això, és tan important trobar nous biomarcador que puguin identificar-la".
Malgrat això, encara s'està avaluant la possible aplicació clínica d'aquests descobriments utilitzant nous models in vivo a partir de mostres tumorals dels pacients.
