BARCELONA 9 jul. (EUROPA PRESS) -
Un estudi internacional amb participació d'investigadors de la Universitat de Barcelona (UB) ha identificat 40 gens relacionats amb la conducta agressiva en els humans i els ratolins, que podrien contribuir a perfilar futures dianes farmacològiques.
En la investigació, publicada en 'Molecular Psychiatry', hi participen els investigadors Bru Corman i Noèlia Fernández, de la Facultat de Biologia i l'Institut de Biomedicina de la UB, l'Institut d'Investigació Sant Joan de Déu i el Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Rares (Ciberer), ha informat la universitat aquest dilluns en un comunicat.
L'origen de la conducta violenta és multifactorial i respon la interacció de diversos factors --biològics, culturals, socials-- que poden modular l'expressió del comportament humà, i la nova investigació aporta una visió més profunda i integradora sobre la base genètica de l'agressivitat i les vies funcionals comunes que modulen el circuit cerebral de la conducta violenta en espais diferents.
Cormand ha assegurat que l'agressivitat és un tret conservat al llarg de l'evolució biològica perquè té avantatges per a la supervivència de les espècies, i que l'estudi se centra en les "bases biològiques", en els factors endògens que predisposen a manifestar determinats comportaments antisocials.
Ha dit que l'agressivitat també té un component ambiental que no està considerat en aquest treball científic: "Seria interessant combinar dades genètiques i ambientals dels mateixos individus per tenir en compte les interaccions que es poden produir entre els diferents factors de risc que influeixen en aquest tipus de conducta".
BASE GENÈTICA COMUNA
Humans i ratolins comparteixen una base genètica comuna per al comportament violent, apunta l'estudi, que ha identificat 40 gens que poden comportar risc per a les conductes agressives i que participen en processos biològics relacionats amb el desenvolupament i la funció del sistema nerviós central, la senyalització intercelul·lar i el manteniment de les funcions cel·lulars, ha dit Fernández.
"És probable que alguns gens determinats funcionin com a nodes importants de les xarxes gèniques de predisposició al comportament violent, i probablement estarien molt relacionats amb altres gens amb un paper més secundari", ha sostingut la investigadora.
Ha explicat que si un d'aquests gens centrals està alterat, podria afectar la resta de gens i donar lloc al "fenotip agressiu", ha assenyalat.
DEL TDAH A LA DEPRESSIÓ
La investigació també revela una base genètica compartida entre l'agressivitat en nens i adults i el trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH), i entre agressivitat en adults i la depressió severa.
En canvi, no ha constatat cap correlació genètica amb trastorns psiquiàtrics --esquizofrènia, trastorn bipolar, autisme o estrès postraumàtic--, de manera que tot indica que aquestes patologies no compartirien factors genètics de risc amb l'agressivitat.
El protocol experimental de l'estudi ha combinat diverses anàlisis que avaluen les bases genètiques de l'agressivitat des de diferents perspectives: en el cas dels humans, diversos estudis d'associació a escala genòmica i dades transcriptòmiques que assenyalen alteracions de l'expressió gènica.
