Destaca l'augment de l'arribada de menors, l'aplicació del 155 i la pandèmia de la covid-19
BARCELONA, 28 maig (EUROPA PRESS) -
L'exconseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, ha justificat els contractes d'emergència de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (Dgaia), pels quals un informe de la Sindicatura de Comptes apunta a presumptes irregularitats entre 2016 i 2020, per l'obligació "legal i ètica" d'atendre els menors.
Durant la seva compareixença davant la Comissió de Drets Socials i Inclusió del Parlament aquest dimecres, ha assegurat que ni el sistema ni les entitats estaven preparades per fer front a l'augment de l'arribada de menors no acompanyats, ni l'aplicació del 155 ni la pandèmia de covid-19, i que es va fer una feina "titànica".
El 2016 van arribar a Catalunya 684 menors no acompanyats; el 2017, 1.489; el 2018, 2.659; el 2019, 2.231, i el 2020, 812, sobre els quals Homrani ha dit que no es podia deixar de prestar el servei, deixant nens al carrer o sense menjar, per la qual cosa l'única manera possible era la contractació d'emergència prevista en l'apartat 120 de la llei de contractació pública en situacions de perill i necessitat immediata.
"El sistema de polítiques d'infància sempre ha d'evolucionar, sempre té reptes a assolir, sempre ha de millorar. Tracta una de les realitats més complexes que ens podem trobar. I quan falla, o quan no actua, la brutalitat de les conseqüències ens fa encongir", ha dit.
A més de l'arribada de menors, l'aplicació de l'article 155 el setembre del 2017 va afectar "greument" la gestió adminsitrativa i contractual del departament, i va suposar pèrdues de pressupost, retards en la tramitació d'expedients i pròrrogues pressupostàries que van superar el termini, segons l'exconseller.
JOSEP GINESTA
L'ex-secretari general de Treball, Afers Socials i Famílies entre 2016 i 2020, Josep Ginesta, també ha apuntat a la impossibilitat de preveure l'augment de la demanda i ha dit que no es van produir irregularitats sinó "incidències" administratives fiscalitzades, que es van acabar normalitzant, i ha insistit que ningú no es va embutxacar diners.
Ha apuntat novament a unes circumstàncies "excepcionals": un augment del nombre d'arribades de menors no acompanyats i de la pressió social, política i judicial per acollir, i ha recordat el canvi de criteri a partir del qual es determinava l'edat dels menors --a partir del passaport-- i l'ordre de la Fiscalia que els nens no podien estar més de 2 hores a comissaria.
En vista d'aquesta situació, i amb un pressupost de 180 milions (respecte als 500 actuals), no hi havia una procediment de contractació "adequat a la realitat" més enllà dels contractes d'emergència previstos en l'article 120 de la llei de contractes del sector públic: ha dit a més que ajudar menors sense referents familiars i en situacions precàries no és un mal ús dels recursos públics.
ORIOL AMORÓS
El també ex-secretari general de Treball, Afers Socials i Famílies entre 2020 i 2021, Oriol Amorós, ha remarcat que van presentar 400 pàgines d'al·legacions a l'informe de la Sindicatura sobre les presumptes irregularitats en què abordaven i responien totes les qüestions.
Sobre els centres que operaven sense estar inscrits en el Registre d'Entitats, Serveis i Establiments Socials (Reces), ha dit que atesa la situació d'emergència dels menors no podien esperar els 3 mesos que pot durar un procediment habitual.
Ha admès situacions de sobreocupació i de despesa superiors a les que han reconegut als centres, però ha explicat que es deu a la resposta a un augment de la demanda, és a dir, a més infants i joves que requerien atenció, en la mateixa línia que El Homrani i Ginesta.
Aquesta mateixa situació, ha afirmat, és la que va causar que es prorroguessin contractes sense formalitzar-los, ja que a causa de l'excepcionalitat i emergència no es podien permetre les "discontinuïtats" que hauria provocat seguir de manera ordinària la llei de contractes del sector públic.
