BARCELONA, 30 ago. (EUROPA PRESS) -
El conseller de Treball, Assumptes Socials i Famílies de la Generalitat, Chakir el Homrani, ha lamentat que veu "bones paraules, pocs fets" en la política migratòria del president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, en considerar que ha tingut falta de transparència i de previsió en assumptes com l'arribada de menors no acompanyats, amb uns 825 arribats durant juliol i agost a Catalunya.
En una entrevista d'Europa Press, ha explicat que ha estat un estiu complex, amb dies durant els quals arribaven 40 o 60 nois, i la Generalitat ha hagut de fer dues resolucions d'emergència per crear places --en coordinació amb el teixit local i municipal-- per a aquests joves sense referents familiars, que preveuen que ascendeixin a 4.000 en tot l'any, davant dels 400 del 2015.
"Quan arriben a Catalunya han entrat per la frontera. S'han de controlar les xifres i no pot ser que no tinguem una planificació", ha dit dirigint-se al Govern central, i ha lamentat que encara que li van demanar una reunió específica a principis de juliol, no es va dur a terme fins a l'agost i aquesta va ser genèrica, sobre immigració.
Més enllà del primer acolliment, ha reclamat a l'Estat que agiliti la regularització d'aquests nens i adolescents, que arriben en situació vulnerable però tenen molt potencial per aportar a la societat: "Si surten sense regularitzar la seva situació administrativa, directament el que fem és excloure'ls, directament els portem cap a l'economia submergida. No té cap sentit".
En preguntar-li com valora la política migratòria de Sánchez, ha afirmat: "L'actual Govern té bones paraules, sembla que compartim elements de base, però fets concrets no n'hem vist ni un", amb excepció de les devolucions de migrants dutes a terme a la frontera sud, que considera que poden ser discutibles des del punt de vista dels drets humans.
REFUGIATS
"No s'analitza si podrien tenir dret a asil o refugi" i falta una bona gestió de costes i, especialment, d'atenció humanitària, ha dit, a més de recalcar que, amb l'única excepció dels casos de menors, les actuals arribades migratòries són inferiors a les d'altres períodes i són assumibles.
Sobre l'atenció a les costes, ha explicat que l'Executiu català fa feina amb els Ports de la Generalitat per "generar protocols" que detectin persones susceptibles de demanar asil i introduir-les en el sistema de protecció, però són ports on saben que no arriba molta gent, i no tenen competències al de Barcelona i al de Tarragona, més grans.
Ha criticat l'Estat que doni ordres d'expulsió a la majoria --que suposen estar "com a mínim tres anys fora del sistema"--, encara que no pugui dur-les a terme, en lloc de donar permisos temporals de feina, com fan altres països que són en realitat més durs a les seves fronteres.
Ha xifrat en 1.700 els refugiats que hi ha actualment a Catalunya dins del programa europeu d'asil i, sobre Europa, ha afirmat: "Hem normalitzat l'incompliment del dret marítim aquest estiu, no pot ser. Fa falta una resposta ben coordinada per part de tots els estats", que no pot passar per haver de fer acords entre sis països per només un centenar de persones, com el cas de l'Aquarius.
