SERGI PEREZ MORENO - Arxiu
MADRID, 23 abr. (EUROPA PRESS) -
El director general de Grandvalira-ENSISA, David Hidalgo, ha destacat que la sostenibilitat és un eix clau en la candidatura de l'estació andorrana per aconseguir ser seu dels Campionats del Món d'esquí alpí el 2027, tant a nivell mediambiental com social, i ha ressaltat que treballen al mxim per organitzar "un esdeveniment accessible per a tothom".
"Entenem la sostenibilitat en tota la seva amplitud. De vegades, quan es parla de sostenibilitat es parla només de la part mediambiental, en la qual Grandvalira ja fa molts anys que treballa. Per nosaltres, la conscienciació mediambiental no és res de nou, per la sostenibilitat va més enll: solidaritat, igualtat, drets laborals... Hem assumit com a propis els objectius de desenvolupament de les Nacions Unides, de l'Agenda 2030, i amb tot un pla de sostenibilitat que respon cadascun d'aquests objectius", ha assenyalat en una entrevista a Europa Press.
Així, la competició aspira, entre d'altres, a ser "un esdeveniment accessible a tothom", a banda de continuar apostant per una política d'igualtat. "Som l'únic comit organitzador en el qual hi ha paritat 50-50%, i no de cara a la galeria, sinó realment executiva; en les últimes finals de Copa d'Europa, hi havia un 50% de cada gnere. Hi ha una gran quantitat de plans, per sobretot el que hi ha és una coherncia interna. És a dir, no hi ha d'haver un missatge 'green washing' només 'perqu sí", ha apuntat.
En aquest sentit, s'han engegat "gairebé 40 plans d'acció diferents a set rees diferents", com igualtat, drets laborals, solidaritat o sostenibilitat mediambiental. "A Andorra podem triar el mix elctric que volem i ja tenim la garantia que tindrem el 100% d'energia subministrada provinent de fonts renovables. Busquem aquesta coherncia interna, no només els 15 dies del Campionat del Món, sinó ja des d'ara. Hem assumit que tot aquest pla de sostenibilitat no ha de ser pel 2027, sinó que ja hem comenat a caminar des d'avui", ha prosseguit.
Respecte a la gestió de l'aigua per a la producció de neu i per a altres serveis, Hidalgo ha explicat que estan conscienciats pel que fa al control del consum energtic. "Nosaltres no és que consumim molta aigua, nosaltres retardem el cicle de l'aigua. L'aigua la convertim en neu per un procés d'aire i aigua, sense cap additiu. La neu artificial és neu natural, neu produda, es fon i torna a la llera. La clau est a ser capaos de tenir unes reserves d'aigua importants", ha indicat.
Sobre aix, ha avanat que treballen amb la Universitat de Lleida i amb el Ministeri de Mediambient d'Andorra en un estudi de tots els cabals dels rius d'Andorra per definir el pla d'ús que les estacions podran fer-ne durant els prxims vint anys. "Hem sensoritzat totes les lleres de rius del país per saber en cada moment quin és la llera mitjana i quin és el mínim que cal mantenir perqu l'ecosistema estigui equilibrat. Aquest estudi ens donar una idea clara de quanta aigua podem disposar", ha subratllat.
Hidalgo també ha ressaltat que segons avana la tecnologia poden ser "més eficients". "Busquem capacitat d'emmagatzematge, capacitat de producció i, sobretot, optimització de l'energia utilitzada. Aquests serien els tres pilars. Som un sector intensiu en electricitat i hem de posar tots els nostres esforos a optimitzar-la, reduir-la al mxim possible i, sobretot, ser com més eficients possible", ha expressat.
"Si fem el clcul de petjada per persona, ens emportaríem una sorpresa i veuríem que la petjada energtica de la gent que viu en entorns de muntanya és molt més petita que la dels qui viuen a la ciutat. Hem fet un estudi que diu que una gran part de l'aigua de consum de boca es perd per les ineficincies de les canalitzacions, perqu hi ha fugues. Nosaltres estem optimitzant al mxim les nostres infraestructures per reduir les fugues", ha advertit.
D'altra banda, Hidalgo ha recalcat que la candidatura de Grandvalira és la candidatura d'Andorra i que, per tant, se centraran a treballar "amb empreses andorranes". "El nostre pla de sostenibilitat el presentarem juntament amb l'empresa de les Forces Elctriques d'Andorra (FEDA), que és l'empresa que s'ha erigit com a estendard de sostenibilitat al nostre país. És un 'partner' molt slid, ens ajudar a portar coneixement i experincia", ha afirmat.
A diferncia de les candidatures de la sussa Crans-Montana, l'alemanya Garmisch-Partenkirchen i la noruega Narvik, Grandvalira aposta clarament per uns Mundials d'esquí alpí pioners en accessibilitat i inclusivitat. "La Federació Internacional d'Esquí s'ha alegrat molt de la nostra aposta per l'accessibilitat; serien els primers Mundials que tindrien l'accessibilitat com un dels eixos de treball", ha destacat.
"Hem treballat amb una empresa especialista a analitzar els 'pain points'. El seu punt de partida és que el 40% de la població mundial, en un moment o altre de la vida, tindr algun tipus de discapacitat, ja sigui transitria o permanent. Quan parlem de discapacitat sempre pensem en algú que té dificultats de mobilitat, per aquesta empresa treballa amb tretze nivells de discapacitat diferents, des de dificultat d'interpretació de signes, de visió, d'audició, etctera", ha relatat.
"Volem saber on som i dissenyar un pla d'inversions perqu el 2027 hgim millorat en tots els indicadors. Anirem molt més enll del que la normativa exigeix, perqu la normativa és molt, molt concisa. Forarem tant el nostre entorn com el nostre Govern a seguir-nos. Quan tu planteges un esdeveniment, ho planteges per a tothom, no només per a les persones que tenen mobilitat sense limitacions o per a persones que tenen visió perfecta", ha afegit.
Finalment, Hidalgo considera que les dures condicions meteorolgiques viscudes a l'estació durant les finals de la Copa d'Europa d'esquí seran un aprenentatge per convertir-se en seu dels Mundials. "Van exigir un nivell d'esfor addicional, van tibar l'organització al mxim, i s'ha demostrat que quan les condicions meteorolgiques són adverses hi ha una capacitat de reacció", ha manifestat, i ha recalcat que els tcnics de la Federació Internacional van lloar la seva resposta.
"Hi ha altres organitzadors que, amb la previsió meteorolgica haurien dit 'les curses no es faran'. Aquí s'ha lluitat al mxim. Es van salvar totes les proves tcniques en unes condicions realment increbles, i es van salvar dos entrenaments de velocitat; no vam salvar el descens perqu l'última nit ens van faltar tres hores de nit serena per poder-ho celebrar. Se'ns ha posat a prova i la resposta ha estat molt positiva, ens han felicitat per aix", ha prosseguit.
A més, ha recordat que la probabilitat de meteorologia adversa a Andorra és "bastant més petita" que la dels seus rivals. "Aix també ens posiciona molt bé, tot i que no és garantia per a ningú. La garantia és que, si la coses es torcen, serem aquí i respondrem al mxim, com es va demostrar aquella vegada", ha concls.
