BARCELONA, 23 oct. (EUROPA PRESS) -
L'escriptor colombià Héctor Abad Faciolince ha publicat la novel·la 'Salvo mi corazón, todo está bien' (Alfaguara), inspirada en un sacerdot real i que li serveix per reflexionar sobre la família i la paternitat: "A Colòmbia és un problema cultural seriós l'absència del pare".
En una entrevista d'Europa Press, l'autor de la novel·la 'El olvido que seremos' ha afirmat que a Colòmbia "la meitat de les famílies són de dones soles amb fills en les quals el pare desapareix".
En un llibre, dedicat a la seva mare que va quedar òrfena de pare als 5 anys, ficciona la història d'un sacerdot real que, a l'espera de rebre un trasplantament de cor, va a viure en una casa amb dues dones --a una d'elles l'acaba d'abandonar el marit-- i tres nens i emplena l'absència paterna.
Abad Faciolince ha assegurat que va conèixer el capellà com a professor en un curs de neorealisme italià, una persona melòmana i cinèfila que contagiava entusiasme i que "va deixar una petjada bonica en una societat culturalment degradada i violenta" en uns anys especialment durs al país.
Per documentar-se, a més de l'amistat que va conrear amb el mateix sacerdot, va parlar amb amics, però ha deixat clar que "quan es tanca la porta de casa, ja no és ell" perquè volia fer una novel·la i sentir-se lliure inventant.
"DIGNE DE NOVEL·LA"
Abad Faciolince ha explicat que no tenia previst escriure una obra sobre aquest sacerdot, però que quan va anar a viure en una casa amb dues dones i tres nens li va semblar "digne de novel·la. Entra a ocupar un paper de pare, és el símbol d'una cosa que no hi ha", i que durant el confinament la història va fluir i el va fer aparcar altres projectes.
Ha lamentat que els llibres que s'escriuen en l'actualitat en els quals apareixen sacerdots "tots són perversos", però que, a ell, aquesta perversió no li interessa, i que en homenatge a la seva mare, que va ser criada per dos dels seus oncles sacerdots que es van convertir en les seves figures paternes, va voler que hi hagués un capellà pare.
L'escriptor ha remarcat que va tenir dificultats per triar la veu que explicava la història, i al final va optar per un personatge inventat, que hagués compartit seminari i casa amb el protagonista i que fos homosexual.
Abad Faciolince ha assenyalat que a través dels protagonistes aborda qüestions candents de l'Església catòlica com el celibat o el paper de la dona, i ha recordat que en els últims temps "hi ha hagut obertures. No és cert que l'Església no pugui canviar".
FAMÍLIA
En aquesta novel·la, com en anteriors de l'autor, es torna a tractar la família, i s'ha mostrat crític amb novel·les recents i pensadors que la veuen com "el més abominable", i ha admès que 'Salvo mi corazón, todo está bien' va a contra corrent.
"La família és com les festes, cadascú parla del ball segons com li va anar a ell", ha assenyalat, remarcant que va tenir la sort de créixer en una família en què es divertien molt i els seus pares s'entenien.
Ha dit que tots els tipus de famílies s'han de basar en la tolerància i el respecte, i ha remarcat que quan un es posa malalt o té fragilitat econòmica "si no és una família de psicòpates, no és un recurs per llançar-lo a les escombraries".
Sobre la situació actual a Colòmbia, ha remarcat que està millor que fa 20 o 30 anys: "Hi ha menys morts, menys assassinats, la pau amb la guerrilla va portar millores, però no és que ja siguem a l'altre costat. Falta molt per fer".
