MADRID, 21 Ag. (EUROPA PRESS) -
El ministre de Cultura i Esport, José Guirao, ha manifestat el seu desig que les restes de Francisco Franco surtin "al més aviat possible" del Valle de los Caídos i ha suggerit que a aquest monument se li podria donar un paper com el que han adquirit els camps de concentració nazis, que s'han mantingut "perquè la gent no oblidi l'horror o no oblidi determinades coses".
"Per descomptat que estic d'acord amb el fet que les restes surtin d'aquí, el que no sé és per què van arribar allà. Per tant, que surtin, al més aviat possible, doncs millor --ha dit en una entrevista amb Europa Press-. D'acord amb la llei, fent-ho tot de manera polida, administrativa i legalment. Súper correcte, com no pot ser d'una altra manera, però que surti al més aviat possible".
Guirao ha avançat que el Consell de Ministres aprovarà previsiblement aquest divendres 24 d'agost l'exhumació de les restes de Franco del Valle de los Caídos mitjançant un decret llei que modifica la Llei de Memòria Històrica. No obstant això, ha matisat que l'ordre del dia del Consell es tancarà aquest dimecres a la tarda.
Per al ministre, el Valle de los Caídos no és patrimoni cultural perquè, al seu judici, patrimoni és el que tota la societat en el seu conjunt assumeix que cal preservar per a les generacions futures. Així, entén que, com a "monument d'exaltació al franquisme", no és de tots els espanyols sinó el patrimoni d'alguns.
"Però si assumim que ja existeix aquest lloc i assumim, com ha passat amb els camps de concentració nazis, que s'han mantingut perquè la gent no oblidi l'horror o no oblidi determinades coses, des d'aquest punt de vista, entenc que sí que pot ser un lloc on s'intenti donar una altra visió del que va ser el final de la Guerra Civil i la postguerra", ha assenyalat.
ACTES CONTRA EL PATRIMONI I NOUS PATRIMONIS
D'altra banda, en relació amb les intervencions errònies sobre el patrimoni o actes vandàlics, com la pintada d'una escultura del segle XII de la façana romànica de Praterías de la Catedral de Santiago de Compostel·la registrada aquest mateix mes, el ministre admet la seva preocupació perquè de vegades aquests fets són "irreversibles i degraden el patrimoni", però no creu que sigui necessari canviar la normativa per atallar-los. "La llei ho contempla bé, és un problema de pràctica, no és un problema de llei", assegura.
En canvi, sí que considera necessari recollir en la legislació el que anomena els "patrimonis contemporanis" que no apareixen en la llei de 1985, en relació amb el patrimoni fotogràfic, audiovisual o digital. En aquest sentit, advoca per revisar una norma que determina que un bé, quan és taxatiu, ha de tenir almenys cent anys, encara que defensa que el 95 per cent de la norma del 85 està "plenament vigent" i respon les necessitats de patrimoni.
També aposta per "posar al dia" el concepte de paisatge cultural i patrimoni immaterial. "Les polítiques de patrimoni, jo personalment crec que com més consens hi hagi, millor --afegeix--. Anem a buscar aquest consens amb tots els grups".
