BARCELONA, 27 de març (EUROPA PRESS)
El guionista de pel·lícules com 'Planta 4a', i 'Tu vida en 65'', Albert Espinosa, acaba de publicar el seu primer llibre, 'El món groc' (Plaça & Janés/Rosa dels Vents), en què narra el que va aprendre durant els 10 anys que va tenir càncer i que, lluny de ser un llibre d'autoajuda, és una "filosofia" que "es pot aplicar a la vida diària".
"Val per a qualsevol moment, no té tant a veure amb el càncer però per mi això va ser el que va motivar aquest llibre", ha reconegut Espinosa, que va perdre una cama, un pulmó i mig fetge per un càncer ossi que va trigar una dècada a superar. "Vaig perdre una cama però vaig guanyar un monyó, i aquest llibre parla de pèrdues que impliquen guanys", ha explicat amb el seu característic optimisme i sentit de l'humor en una entrevista amb Europa Press.
Entre el que Espinosa va descobrir durant la malaltia "i que li pot servir a la gent" consta la regla dels 30 minuts, tal com explica en 'El món groc', que aquesta tarda presentarà a Barcelona.
Els metges li aconsellaven esperar 30 minuts abans d'obrir el sobre amb els resultats d'unes proves perquè "les ganes xafarders" del primer moment ennuvolen la raó i no ajuden a afrontar una possible recidiva del càncer. "Als 31 minuts ja tens ganes de resoldre-ho de veritat", i estàs "serè, sense ànsia", un aprenentatge que es pot aplicar al rebre un correu electrònic o un missatge de mòbil important.
UNA FESTA DE COMIAT PER A UNA CAMA.
Una altra lliçó que el càncer li va donar a Espinosa i que considera aplicable a la vida diària per millorar-la és que "les pèrdues són positives". El dia previ que li amputessin una cama, l'autor va organitzar una festa de comiat a la qual van assistir persones que havien tingut un vincle especial amb ella: un porter de futbol, una noia amb la qual havia fet peuets per sota de la taula i un amic amb el qual solia fer excursionisme.
"Vaig acabar ballant 10 o 12 vegades 'Espérame en el cielo' de Machín amb una infermera" i, després de l'operació, ell mateix va enterrar la seva cama. "Tinc un peu al cementiri", ha fet broma, i ha ressaltat que el llibre "està escrit amb molt humor" perquè volia explicar "com s'encara una malaltia però sense pensar que estàs malalt, perquè l'important és lluitar, els herois estan molt sobrevalorats".
"El malalt té la sensació que la seva vida es paralitza, però en realitat comença una segona vida", ha observat. "La primera setmana has d'estar de dol" per assimilar la malaltia, "però el més complicat són els temps morts, això és el pitjor" ja que "els hospitals estan pensats per estar al llit sense fer res, però molts malalts es troben bé". "Vaig pensar que em moriria, però d'avorriment", ha conclòs.
"Els hospitals han de canviar, no per ser divertits però sí funcionals", i ha recalcat la importància de, per exemple, poder "tenir una piscina a la planta menys dos de l'hospital", perquè als pacients "els agradaria tenir els seus moments normals" i també poder menjar amb els seus familiars, "no menjar mentre els miren".
4,7 VIDES PER VIURE.
'El món groc' d'Espinosa té dues parts: la primera són les 23 coses que va aprendre amb el càncer i que són extrapolables a la vida sense càncer per optimitzar-la. La segona consisteix en el descobriment "dels grocs, que són les persones que estan entre els amics i l'amor". "Es tracta de gent que et marca, que et trobes en qualsevol lloc de sobte o coneguts amb els quals resulta que connectes d'una forma especial", ha explicat.
Amb els grocs "trobes algú que t'entén com una altra gent no ho fa, i et donen una sensació de proximitat perquè poden arribar a canviar la teva vida". Per Espinosa, el "gran handicap" de les relacions amoroses és que "s'inverteix el 90% del temps en el contacte físic", mentre que en canvi "els amics es basen més en l'amistat i no hi ha carícies".
Per Espinosa, "els primers grocs van ser els companys de l'hospital" perquè tenien "una sensació de donar-se suport mútuament, un pacte de vida" pel que es repartien la vida dels companys que anaven morint. "Convertíem la mort en vida, i en aquests 10 anys em van tocar viure 4,7 vides".
"Una de les coses importants que vaig aprendre a l'hospital va ser el poder de les carícies, que és el primer que es perd al tenir càncer, quan tothom et dóna un copet i et diu 'tu pots, xaval'".
Després d'haver escrit el guió de les pel·lícules 'Planta 4a', dirigida per Antonio Mercero i segon film més taquiller del 2003, 'Será que nadie es perfecto', dirigida per Joaquim Oristrell, i 'Tu vida en 65'', dirigida per Maria Ripoll, Espinosa s'estrenarà com a director amb 'No me pidas que te bese porque te besaré', del qual també és guionista i actor.
Aquest debut arribarà a les pantalles de tots els cines d'Espanya a l'octubre, i el desembre també estrenarà com a director i guionista 'Planta 5a', la segona part de 'Planta 4a' i que plasma la vida dels protagonistes 10 anys després.
