Publicat 07/01/2019 07:38CET

Guillermo Martínez (Premi Nadal): "Carroll era lgic i matemtic"

"De vegades es creu que el cinema és el graó mxim i per a mi no és així"

BARCELONA, 7 gen. (EUROPA PRESS) -

L'escriptor argentí Guillermo Martínez, que ha guanyat la nit d'aquest diumenge el 75 Premi Nadal de Novella --dotat amb 18.000 euros-- de l'editorial Destinació amb 'Els crims d'Alicia', ha dit sobre Lewis Carroll --protagonista indirecte de la seva novella--: "Carroll era lgic i matemtic i feia endevinalles en els seus llibres".

En roda de premsa després de guanyar el premi, Martínez ha explicat que la idea inicial de la novella va tenir a veure amb un fet real que va descobrir mentre escrivia un article de Carroll relacionat amb pgines que van ser arrencades pels seus familiars de la biografia de l'autor.

"Durant molt temps només es coneixien part d'aquells diaris. A partir d'aquesta base real he imaginat a aquests personatges que discuteixen teories relacionades amb Carroll", ha detallat Martínez, que ha descrit com en la novella desencadenen una srie de crims, i hi ha elements que fan pensar en la lgica desquiciada d''Alicia al país de les meravelles'.

"Vaig haver de treballar d'una manera totalment diferent a les anteriors", ha descrit l'autor sobre el procés d'escriptura, i ha detallat que abans imaginava per complet les seves novelles, i en aquesta va partir d'un fet documentat i era necessari sostenir la seva veracitat.

D'aquesta manera, va haver de llegir moltes biografies, contradictries i polmiques, i amb un treball de recerca que mai havia fet com a escriptor: "Tota la histria és inventada i la ciutat d'Oxford tampoc és real".

DOS NIVELLS DE LECTURA

Ha destacat que la novella té dos nivells de lectura: un sobre els crims i la biografia de Lewis Carroll, i una segona sobre el conte de Jorge Luis Borges, 'Pierre Menard', en la qual el personatge imagina i reescriu a un Quixot contemporani.

"El mgic és que en la relectura de 'El Quixot', encara que les paraules són les mateixes, el significat és totalment diferent", ha dit l'escriptor, que ha confessat haver volgut realitzar una operació similar en aquest cas.

ADAPTACIÓ Al CINEMA

Preguntat per l'adaptació al cinema com la de la seva anterior novella 'Els crims d'Oxford', ha explicat que si bé est escrita en primera persona i li resultaria "molt difícil" que pugui fer-se en cinema, ha adms que algunes escenes guanyarien molt en la gran pantalla.

"De vegades es creu que el cinema és el graó mxim, i per a mi no és així. Per a mi, el mxim és arribar al punt i final", ha explicat l'escriptor, que en l'escriptura de la novella hi ha nombrosos problemes que van sorgint i la felicitat mxima és poder-la acabar.

NOVELLA POLICÍACA

"Hi ha una idea que la novella d'intriga potser va quedar antiquada", ha dit l'escriptor sobre aquesta novella, que es publicar el 5 de febrer, i ha detallat que es donen jocs en aquestes novelles.

"S'assembla molt a l'acte de l'illusionisme. La mgia m'agrada molt: noto molta corrleación entre demostració d'un teorema i l'escriptura d'una novella", ha destacat.

Al seu judici, la resolució d'una novella, quan és inesperada i aguda, revela alguna cosa que el lector no hagués imaginat amb aquestes poques dades inicials: "La resolució d'una novella policial, quan s'articula bé, em provoca alguna cosa del plaer de l'illusionisme".

Ha considerat que els gneres permeten parlar de filosofia d'una manera profunda per amable amb el lector, ja que no són tractats de filosofia, i ha considerat que el personatge de Lewis Carroll era perfecte per a aix: pels seus doble i triple vida que va tenir.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés