BARCELONA, 13 nov. (EUROPA PRESS) -
El cantant Guillem Gisbert, que publica aquest divendres 'El detector de mentides' (Ceràmiques Guzmán), ha assegurat que li interessa la cançó des de tots els punts de vista possibles: "És un artefacte de comunicació infinit en les seves possibilitats".
Qui va ser vocalista de la banda Manel, que ara presenta el seu segon disc en solitari després de 'Balla la masurca!', del 2024, ha assegurat en una entrevista a Europa Press que no haver-se cenyit a un gènere musical també ha estat una manera "de tenir una carrera més llarga".
'El detector de mentides' compta amb 10 cançons (4 de les quals ja han sortit com a singles) i les veus de Giulietta Vidal (Alosa) i Emma Roca, a més de la producció i arranjaments de Pep Saula, Arnau Grabolosa i el mateix Gisbert.
"M'agrada que, a mesura que vas fent passos en solitari, vas coneixent gent i generant complicitats, i t'ho passes bé amb músics nous. La Giulietta i l'Emma les vaig conèixer a partir d'un festival que organitza l'Arnau, que alhora venia amb mi de músic en la gira anterior", ha explicat.
CANTAR EN SOLITARI
Gisbert admet que, quan va començar a treballar en solitari, va haver d'aprendre a no dependre de la validació i reafirmació dels altres membres del grup.
"Hi ha un punt en què has d'aprendre a creure en les teves pròpies idees sense que els teus col·legues de tota la vida t'estiguin dient què està bé o què no està bé", apunta.
Assegura que si ara ho pot fer és perquè ha anat agafant experiència en un grup: "Per ser artista en solitari necessites una força que flipes. A mi ara ja m'ha enxampat en una altra època, però quan veig la gent que ja comença sola, em genera molta admiració".
Tampoc no troba a faltar Manel i insisteix, com ja va explicar després de l'aturada de la banda, que després de més de 15 anys treballant amb la mateixa gent, des de la joventut fins passats els 40, és un bon moment per parar.
"Em va semblar una decisió molt lògica aleshores, no tant pel vessant artístic sinó pel personal, i no hi ha cap moment del dia que no estigui convençut que va ser una bona decisió", ha resolt.
L'"OS" DE LA CANÇÓ
El cantant ha apuntat que el nou àlbum no té necessàriament un fil conductor específic: "Un disc també pot consistir a reunir simplement unes quantes cançons que hagis fet en aquella època".
"Després, quan passen els anys i mires enrere, les coses tenen més sentit i són menys caòtiques del que penses de vegades quan ho estàs vivint", ha afegit.
A Gisbert, el que li interessa d'una cançó és l'"os", l'emoció final, que és on es relaciona amb emocions que realment li importen: "La lletra de 'Terraplanistes', literalment, està escrita des del punt de vista d'un terraplanista, però queda clar que l'autor no ho és. El que m'interessa és el poder que té que una persona estigui convençuda d'una cosa".
"En aquests ossos no acostumo a perdre el temps parlant de coses que no m'interessen. Per la resta, qualsevol nova estructura o rima que em serveixi em sembla estupenda. No tinc cap mena d'interès que una cançó sigui certa: és una disciplina de ficció", ha detallat.
ROCK (EN SENTIT AMPLI)
'El detector de mentides' té un so "més compacte", amb una paleta més reduïda d'instruments, que per Gisbert compacten la seva etapa creativa dels últims anys.
"Pot semblar aparentment una limitació, però també et permet no haver de pensar en com sonaran el baix i la bateria. Em poso a fer cançons amb els ingredients que jo mateix he decidit que són els adequats", ha explicat.
Aquests ingredients inclouen teclat, bateria acústica, baix i sintetitzador (en moltes ocasions el Yamaha DX7, clàssic dels 80 i els 90), però també guitarres: "Hi ha hagut, en general, una època de baixada d'ús de les guitarres, però ara sembla que estan tornant. En aquest disc n'hi ha bastantes més que a 'Balla la masurca!', per exemple".
"En un sentit ampli, és un disc una mica més rock, més de banda, que l'anterior, i fins i tot que l'últim disc de Manel, 'Per la bona gent'", ha prosseguit.
TREBALLAR SENSE EXPECTATIVES
L'artista assegura que no li pesa el llegat del seu nom ni el de la seva antiga banda: "Arriba un punt en què el que t'interessa és fer cançons que estiguin bé, i tu saps si estan bé o no. Hi ha determinades màgies que aconsegueixes quan una cançó és realment bona que no són del tot controlables".
"Has de trobar la manera de ser feliç, de viure bé amb el teu ofici, i després que les coses vagin passant. Una cosa que vaig descobrir des del segon disc de Manel és que l'ansietat per les expectatives dels altres desapareix quan estàs concentrat amb un text", descriu.
EL DIRECTE
Gisbert presentarà el disc en directe al Paral·lel 62 de Barcelona (4 de març), l'Auditori de Girona (3 d'abril), el Teatre Bartrina de Reus (Tarragona) (9 d'abril), la Sala Copérnico de Madrid (15 d'abril), el Primavera Sound de Barcelona (3 de juny), el Magnífic Fest de Lleida (18 de juny) i el festival Microclima de Camprodon (Girona) (1 d'agost).
Ho farà acompanyat de baix, bateria, teclat i guitarra, i en algunes ocasions de les cantants que fan les segones veus, i celebra tenir més repertori que en la gira anterior: "Pots sorprendre més el personal".
A més, celebra que hi hagi gent jove que assisteix als seus concerts, ja que entén que vol dir que no s'ha "quedat encallat" amb la gent de la seva generació.
