MADRID 1 febr. (EUROPA PRESS) -
La Guàrdia Civil està prenent declaració aquesta setmana a vuit empleats del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) de la Generalitat de Catalunya i de la Conselleria d'Exteriors, que dirigia Raül Romeva, en el marc de les investigacions per esclarir l'organització del referèndum il·legal d'independència del passat 1 d'octubre.
Els empleats prestaran declaració en qualitat de testimonis; aquest dimecres ho van fer ja tres persones i al llarg d'aquest dijous i d'aquest divendres ho faran la resta, segons van informar a Europa Press fonts de la investigació.
L'organització de l'1 d'octubre està sent investigada per diverses instàncies judicials --el Tribunal Suprem, l'Audiència Nacional i el Jutjat d'Instrucció 13 de Barcelona--, i l'Institut Armat té peticions recents del magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena sobre qüestions que afecten al CTTI i a la Conselleria d'Exteriors de la Generalitat.
De fet, el passat 24 de gener, els investigadors es van personar, a petició del jutge, a la seu del CTTI, a l'Hospitalet de Llobregat, per obtenir el bolcat dels correus electrònics de l'expresident del Govern Carles Puigdemont, els exconsellers del seu Executiu, la Mesa del Parlament de l'anterior legislatura i dels representants dels grups parlamentaris.
Aquest mateix dia també van requerir a les seus d'ANC i Òmnium el bolcat dels correus electrònics de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart des de mitjans del 2016 fins a finals d'octubre del 2017.
En el seu acte, el jutge sol·licitava, a més, els missatges d'altres persones vinculades al procés independentista com l'ex-magistrat del Tribunal Constitucional Carles Viver Pi i Sunyer --el presumpte artífex de les lleis de desconnexió--, l'ex-secretari d'Economia Pere Aragonès, l'exdirector de l'oficina de l'expresident Artur Mas Joan Vidal i els directors de les oficines per a l'autogovern Víctor Cullell i Josep María Reniu.
No obstant això, el jutge Llarena es va veure obligat a emetre una nova providència dilluns passat en la qual insisteix al CTTI perquè lliuri tots els correus electrònics d'aquests 32 dirigents independentistes, després que la Guàrdia Civil li comuniqués que el citat departament de la Generalitat no havia aportat tota la informació que li havia sol·licitat.
El magistrat assenyalava en la seva nova ordre que el centre "no va lliurar els missatges corresponents a la totalitat de les adreces que estaven assignades a les persones que s'esmenten en l'acte", reclamava que de manera "immediata" posés tota la informació a la disposició de la Guàrdia Civil i demanava, a més, que s'indiquessin els motius pels quals el CTTI no va donar "compliment inicial" al sol·licitat.
PAGAMENTS AL CENTRE HOLANDÈS QUE VA ENVIAR OBSERVADORS A L'1-O
Però a més d'aquesta, entre les ordres del Tribunal Suprem està la petició d'investigar els pagaments que va fer la Delegació de Catalunya en la Unió Europea, amb seu a Brussel·les, al centre holandès que va enviar els observadors al referèndum il·legal del passat 1 d'octubre.
Es tracta de dos pagaments que sumen un total de 119.700 euros i que es van transferir al The Hague Centre for Strategic Studies entre el 21 de setembre i el 10 d'octubre.
El magistrat va demanar que s'investiguessin tres comptes corrents oberts per la Delegació de Catalunya davant la UE, que depenia de la Conselleria de Raül Romeva, en una sucursal de Brussel·les i més en concret els detalls de tres transferències efectuades entre els dies 21 de setembre i 10 d'octubre del passat any per import total de 139.700 euros: 58.250 euros, amb destinació a The Hague Centre for Strategic Studies; 61.450 a la mateixa destinatària i de 20.000 euros per a la Delegació del Govern català a Croàcia.
CORREUS XIFRATS PEL CESICAT
A més d'aquestes peticions del jutge del Tribunal Suprem, la Guàrdia Civil també va realitzar el bolcat, en el CTTI, dels correus d'almenys onze dirigents de la Generalitat en el marc de l'operació 'Anubis', que va dur a terme el passat 20 de setembre per ordre del Jutjat d'Instrucció 13 de Barcelona.
En aquella operació es van bolcar els correus electrònics d'entre altres, els de la mà dreta d'Oriol Junqueras, Josep Maria Jové,; del secretari d'Hisenda, Josep Lluís Salvadó, i Josué Sallent, director d'Estratègia i Innovació del CTTI.
A més dels ja esmentats, es van fer amb els correus de Xavier Puig Farré, Toni Vargas, Josep Maria Sevilla Reig, David Palanques, Mercedes Martínez Martos, Josep Ginesta, David Franco i Joan Angulo.
Una vegada analitzats, els investigadors van poder comprovar que alguns d'aquests correus eren il·legibles ja que es trobaven xifrats mitjançant certificats digitals emesos pel Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya, Cesicat.
Per aquest motiu els agents van sol·licitar al jutge que demanés al Cesicat una còpia dels duplicats dels certificats digitals personals dels comptes de correu d'aquests onze càrrecs de la Generalitat catalana; el codi PIN de cadascun d'ells i els certificats digitals i complementaris per al xifrat i lectura dels correus.
El canvi de les claus dels terminals mòbils i ordinadors de la Generalitat en els quals es manejava informació sensible es realitzava cada 15 dies, segons consta en un dels correus del Cesicat, al qual ha tingut accés Europa Press, que es trobava en la bústia d'una de les secretàries de Josep Lluís Salvadó.
