BARCELONA 15 març (EUROPA PRESS) -
L'actuació de la Guàrdia Civil aquest dijous a la Secretaria de Difusió de la Generalitat i a Òmnium Cultural s'ha centrat a indagar en el finançament del referèndum de l'1-O i concretament sobre les despeses que va fer la Generalitat en les campanyes de promoció d'aquesta consulta, segons fonts coneixedores del cas.
Agents de Policia Judicial de Barcelona han acudit a les 8 hores a l'habitatge del secretari de Difusió i Atenció Ciutadana de la Generalitat, Antoni Molons, i a la seu d'Òmnium Cultural a Barcelona, en unes diligències per ordre del Jutjat d'Instrucció 13 de Barcelona, que instrueix l'organització de l'1-O.
Sobre les 11 hores, Molons ha estat conduït al seu despatx en el Palau de la Generalitat, on ha romàs mentre els agents l'inspeccionaven, i una hora després, els investigadors traslladaven l'alt càrrec detingut a la comandància de Travessera de Gràcia.
En les dependències de la Guàrdia Civil se li ha comunicat que se li atribueixen els presumptes delictes de desobediència i malversació en relació a les campanyes institucionals sobre el referèndum --en una d'elles s'al·ludia al dret a decidir amb la imatge d'un encreuament de vies de tren-- i se l'ha deixat en llibertat en negar-se a declarar.
El secretari de Difusió, que ja va ser interrogat per la Guàrdia Civil el passat any, en aquella ocasió en qualitat de testimoni, s'ha negat a declarar davant la Guàrdia Civil a l'espera que li citi el jutge; de la seva casa i despatx s'han endut un telèfon mòbil i un ordinador, a més de documentació, segons fonts jurídiques.
Molons (Barcelona, 1970), és llicenciat en Dret i ha treballat en la Direcció general de Mitjans Audiovisuals al programa de desenvolupament i implementació de la TDT local a Catalunya. Va ser nomenat per a aquest càrrec al gener del passat any.
Va treballar també en el consorci local Localret, període en el qual va assessorar els municipis concessionaris de la TDT local i consorcis públics.
ÒMNIUM CULTURAL
En paral·lel, sobre les 8 hores la Guàrdia Civil ha registrat la seu d'Òmnium Cultural i s'han centrat a reclamar-los informació econòmica i a revisar les seves factures, han indicat fonts coneixedores.
Segons han informat des de l'entitat, els agents de l'Institut Armat han retingut set empleats i a membres de la direcció mentre investigaven les seves adreces de correu electrònic.
INFORME POLICIAL
Aquestes diligències s'emmarquen en les perquisicions de la Guàrdia Civil per determinar com es va finançar el referèndum de l'1-O i quines partides va destinar la Generalitat.
En la seva investigació, l'Institut Armat ha analitzat factures i pres diverses declaracions d'alts càrrecs i empresaris per rastrejar els diners públics usats amb tal fi tanta en l'anunci emès per TV3 com per a la campanya prèvia sobre el registre de catalans a l'estranger.
La Guàrdia Civil ja va reclamar al jutge que el Tribunal de Comptes o la Intervenció General de l'Estat realitzés una auditoria dels comptes de la Generalitat de Catalunya davant l'"opacitat" de l'administració catalana.
En un informe lliurat en el Jutjat d'Instrucció 13 de Barcelona, els instructors fan "constar la dificultat que comporta conèixer les quantitats veritables" que han estat emprades per preparar i finalment materialitzar aquesta consulta.
Els investigadors sospiten que les despeses que va ocasionar el referèndum els sufraguessin l'ANC i Òmnium "gràcies a les subvencions" que reben ambdues entitats, la primera que va ser presidida per l'ara diputat de JxCat Jordi Sànchez, i l'altra presidida per Jordi Cuixart, tots dos a la presó preventiva, segons el citat informe.
MIG MILIÓ DE DESPESA
En el document, datat el passat 20 de novembre, els agents van determinar que el Govern va gastar en campanyes publicitàries per dur a terme el referèndum 502.639,61 euros, que va autoritzar el llavors conseller de Presidència, Jordi Turull.
També van determinar que la partida total que havia previst la Generalitat per a les campanyes publicitàries del referèndum ascendia a 2,7 milions d'euros mes IVA.
Encara que va adjudicar contractes per valor de 2.299.200,20 euros més 47.000 euros d'IVA, no obstant això les empreses adjudicatàries d'aquestes campanyes van renunciar a dur-les a terme.
Preguntat en el seu moment per aquestes xifres, segons aquest informe, Molons va dir que aquests diners han de seguir en les arques de la Generalitat, cosa que els investigadors posen en dubte.
