Sospiten que l'1-O es va finançar amb diners públics i no descarten que ANC i Òmnium paguessin despeses "gràcies a les subvencions"
MADRID, 14 des. (EUROPA PRESS) -
La Guàrdia Civil reclama que es realitzi una auditoria dels comptes de la Generalitat de Catalunya per la gran dificultat que estan tenint per esbrinar les quantitats exactes amb les quals es va finançar el referèndum d'independència del passat 1 d'octubre.
Així ho han fet constar en un dels últims informes lliurats al Jutjat d'Instrucció 13 de Barcelona, on deixen constància de l'"opacitat" de l'administració catalana, que no ha respost el requeriment judicial en el qual se'ls demanava la informació de les partides destinades a aquesta finalitat.
A l'informe, al que ha tingut accés Europa Press, els instructors fan "constar la dificultat que comporta conèixer les quantitats veritables" que han estat emprades per "preparar i finalment materialitzar" aquesta consulta.
Per aquest motiu, consideren que "per determinar amb exactitud o amb una aproximació més real les quantitats malversades seria necessari realitzar una auditoria als comptes de la Generalitat".
La Guàrdia Civil recomana que aquesta auditoria sigui duta a terme per "un organisme amb capacitat efectiva per a aquesta tasca" i proposa que ho faci la Intervenció General de l'Estat o el Tribunal de Comptes.
Els investigadors tampoc descarten que part de les despeses que va ocasionar el referèndum il·legal les sufraguessin l'ANC i Òmnium "gràcies a les subvencions" que reben ambdues entitats, els presidents de les quals, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, respectivament, es troben a la presó preventiva.
A l'informe citat, datat el passat 20 de novembre, els agents deixen clar el seu convenciment que "s'han emprat diners públics" a l'1-O, però només han aconseguit determinar una part del que va gastar el Govern de Carles Puigdemont.
Es tracta del cost de les campanyes publicitàries per dur a terme el referèndum il·legal, les factures del qual van sumar 502.639,61 euros.
Una despesa l'autorització de la qual atribueixen al conseller de Presidència, Jordi Turull.
ES DESCONEIX SI 2,3 MILIONS SEGUEIXEN A LES ARQUES DE LA GENERALITAT
També han pogut esbrinar que la partida total que la Generalitat catalana havia previst per a les campanyes publicitàries del referèndum ascendia a 2,7 milions d'euros més IVA.
Encara que va adjudicar contractes per valor de 2.299.200,20 euros més 47.000 euros d'IVA, no obstant això les empreses adjudicatàries d'aquestes campanyes van renunciar a dur-les a terme.
La Guàrdia Civil ha aconseguit aquestes dades després d'interrogar tant els intervinents en l'adjudicació com als adjudicataris.
Però, a pesar que Antoni Molons, secretari de Difusió i Atenció al Ciutadana, ha assegurat que aquests diners ha de seguir en les arques de la Generalitat, els agents desconeixen "la certesa d'aquesta afirmació".
Així ho han fet constar en l'informe en el qual sol·liciten l'auditoria dels comptes de la Generalitat perquè aquesta no ha contestat encara al mandat judicial de 6 de novembre.
En aquesta ordre, el jutge instructor del cas reclamava el desglossament de les partides destinades al referèndum i la conselleria a la qual es van repercutir les despeses.
"OPACITAT" PER TEMOR A LES CONSEQÜÈNCIES, DESPRÉS DE LES FIANCES DEL 9N
La Benemérita creu que l'"opacitat" de la Generalitat per "reconèixer quines quantitats públiques efectives s'han destinat a aquest referèndum" pot estar "fundada per no haver d'afrontar les possibles conseqüències".
I en posen com a exemple, les que ha tingut la consulta il·legal del 9 de novembre del 2014, per la qual el Tribunal de Comptes ha imposat una fiança de 5,2 milions d'euros a l'expresident Artur Mas i els exconsellers Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs.
Aquests quatre exdirigents no han pogut completar la caució i el Tribunal de Comptes ha ordenat l'embargament dels seus béns.
A l'informe s'expliquen quines són les actuacions que pretenen realitzar per conèixer el cost emprat al referèndum il·legal.
Citen, a més dels costos relacionats amb la publicitat del referèndum; les despeses directes en la compra d'urnes, paperetes, sobres, certificacions per a la composició de les taules electorals (dels quals va participar Unipost en la seva distribució, segons apunten) i els costos del desenvolupament de programari, webs, contractació de dominis, despeses relacionades amb l'anomenat cens electoral, ordinadors, en la creació d'un 'call center', etc.
A aquests, afegeixen les despeses en informes relacionats amb la preparació del referèndum, en els quals es plantegen les condicions en les quals s'hauria de celebrar perquè fos acceptable per a la Generalitat, i que van ser elaborats, segons cita la Guàrdia Civil, per "Carles Viver Pi i Sunyer --l'exmagistrat del Tribunal Constitucional i president i designat el 2013 per presidir el Consell per a la Transició Nacional de Catalunya-- o al seu entorn i pels quals va poder percebre retribució pública".
També afegeixen a la seva llista, les despeses dels actes de clausura de la campanya del referèndum amb "participació d'artistes i focs artificials a la plaça Espanya de Barcelona", així com les despeses en les quals ha incorregut el Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat) i els costos relacionats amb el trasllat, estada dels diferents observadors internacionals convidats per a la verificació del referèndum i pagament a tot el personal que ha participat en la celebració de l'1-O.
