MADRID, 3 juny (EUROPA PRESS) -
El medi ambient a Espanya "no gaudeix de bona qualitat", segons ha advertit l'organització Greenpeace en un informe 'Radiografia social del medi ambient a Espanya' que ha identificat més de 400 punts negres, però també, 214 exemples positius a seguir.
El document analitza les 17 comunitats autònomes en un rànquing que avalua 24 indicadors en funció del seu índex de qualitat ambiental en matèria agricultura, qualitat de l'aire, costes, pesca, energia i canvi climàtic, protecció i gestió del territori i gestió dels residus.
La directora de campanyes de Greenpeace, María José Caballero, ha lamentat que "totes" les comunitats autònomes obtinguin una mala qualificació de mitjana o una mala qualitat ambiental. A més, ha afegit que no hi ha gaire diferència entre la que obté la millor qualificació i la que se situa a la cua.
En concret, la primera (La Rioja) ha obtingut una puntuació de 9 punts sobre 17 i l'última (Aragó), 6 punts. "Algunes passen de 8, un aprovat, però n'hi ha d'altres amb qualitat molt baixa en tots els indicadors", ha apuntat.
Segons aquesta puntuació, les comunitats amb una puntuació més alta són La Rioja, Navarra i la Comunitat de Madrid, seguides d'Extremadura, Castella i Lleó, Galícia, Andalusia, Catalunya, Balears, Múrcia, Canàries, Castella-la Manxa, Astúries i País Basc. A la cua, per part seva, hi ha el País Valencià, Cantàbria i Aragó.
"Totes les comunitats se situen en un nivell de qualitat ambiental mitjà o baix, per la qual cosa a totes, sens dubte, existeix un gran marge de millora, ha manifestat el responsable de l'informe, Julio Barea, que ha apel·lat a la "gran responsabilitat" en aquesta situació que tenen tant el Govern espanyol, com les comunitats autònomes.
Segons la seva opinió, és "fonamental" que els responsables facin polítiques per a la ciutadania i l'entorn natural i deixin de fer-la "d'esquena a ella".
Per la seva banda, Caballero ha explicat que l'informe reflecteix les dures conseqüències socials que ha tingut la crisi econòmica i demostra que el medi ambient és "víctima" d'aquesta situació, i alhora qui pateix les conseqüències són els ciutadans. Per aquesta raó, ha insistit que és "necessari" que els dirigents reverteixin la situació i optin per models econòmics i socials respectuosos amb el medi ambient, ja que al contrari té "greus conseqüències" per a la societat.
El document exposa les conseqüències ambientals i socials de la corrupció, de projectes i infraestructures negatives per al medi ambient com els aeroports de Ciudad Real o Castelló, autopistes "per les quals no viatja ningú", el magatzem de gas Castor o la privatització dels serveis d'aigua.
Així, conclou que la mala qualitat del medi ambient té repercussions sobre la salut humana i posa d'exemple Madrid, de la qual Barea ha recordat que és la cinquena capital europea amb pitjor qualitat de l'aire i on moren 2.000 persones a l'any de manera prematura per aquest motiu.
Sobre la corrupció, l'informe reflecteix que "la costa ha estat el principal escenari on la destrucció del medi ambient ha vingut precedida d'escàndols urbanístics". De fet, el 2011 es van iniciar 1.754 processos judicials per actes il·legals d'ordenació del territori i es van dictar 408 condemnes.
Respecte a les portes giratòries, denuncia que el cas "més preocupant" és, precisament el de la ministra de Medi Ambient, Isabel García Tejerina, que va ser directiva de Fertiberia, una empresa de la qual l'ONG diu que té "el pitjor historial de contaminació" a Espanya.
A més inclou els retrocessos per la Llei de Costes o en el sector forestal per les retallades en prevenció i extinció d'incendis i la tendència a la privatització de l'aigua que afecta la meitat de municipis del país
Tot i això, la 'radiografia' elogia i reflecteix "nombroses" iniciatives i exemples positius d'accions i mobilització ciutadana, moltes vegades amb èxit, com ara les protestes contra les energies brutes, el 'fracking', el magatzem Castor o les prospeccions de petroli al mar o la declaració de municipis lliures de transgènics i l'oposició de set governs regionals als projectes de 'fracking'.
"La gent no està contenta, demana canvis i ho fa de manera valenta. El medi ambient no gaudeix de bona qualitat. Aquesta és una crida als dirigents polítics. (...) Si volem una societat més justa, més saludable, amb més transparència i més democràcia, el medi ambient importa", ha conclòs Caballero.
